N’és plena de colors,
més ai, sense ànima des de que
en fugir un dia, la deixà buida de vida.
Per la finestra es cola la llum
que trista en plora l’absència.
Els amants, quan units llum i rauxa,
jugaven amb mil colors i procreaven fills
lluminosos, plens de vida, per a l’eternitat.
El quadre, molt acolorit, representa un
dormitori. Un llit estret arraconat a la paret, dues cadires, una taula de
fusta amb calaix, un rentador de mans, al costat esquerre, una tovallola
penjada d’un clau... Quadres, un mirall i una finestra mig oberta cap a un
paisatge verd. Un s’imagina un espai ple d’arbres.
L’autor del
quadre, Vicent Van Gogh, ànima turmentada per l’enginy creador, mai va ser
famós en vida tot i els centenars d’obres que va pintar. Reclòs cap al final de
la seva vida a Auvers-sur-Oise, França, hi va morir en disparar-se un tret al
cap.
La seva obra vol
explicar la lluita contra la follia o la comprensió de l’essència espiritual de
l’home i la naturalesa. Per a ell, el color i el traç gruixut de les
pinzellades representaven el simbolisme principal de l’expressió.
Per sort podem
gaudir de la seva obra en visitar diversos museus del món famosos per exposar
el seus quadres, o bé si entrem a Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada