dilluns, 3 de febrer de 2014

Els negres (Montserrat Fortuny)

Últimament s’ha tornat a traduir “El càntic dels càntics”, de Salomó, la seva història d’amor amb la reina de Saba i s’ha descobert que, allà on deia “SÓC NEGRA PERÒ BONICA”,perquè ella n’era de negra, hauria de dir “SÓC NEGRA I BONICA”. Per què aquest PERÒ enlloc de l’”I”?
Qui ho va traduir era un BLANC, ben poc amic dels negres, aconsellat per l’Església, que no ha considerat mai aquella raça com a filla de Déu, com els blancs, sió que s’ha contemplat sempre com una raça inferior. Tot va començar quan Cam, un dels fills de Noé, va fer burla del seu pare perquè havia begut massa suc de raïm fermentat (el primer borratxo de la història) i va ser maleït i deportat a l’Àfrica. A ell se’l considera el pare de la raça negra.
A la raça negra li van en contra, no solament l’Esglèsia Catòlica, sinó també la Protestant, i totes les no cristianes. Sobretot la Islàmica.
Sempre hi ha hagut esclaus, des del començament de la història. Correntment eren els vençuts en les guerres, homes i dones i infants; els sans i bons, perquè els dèbils i malaltissos eren eliminats automàticament.
A més d’aquest fruit de les guerres, la raça negra ha tingut dins d’ella mateixa els enemics. Els mateixos cabdills negres empresonaven els seus compatriotes més pobres, els carregaven a les seves naus i, cap al Continent Blanc, a vendre’ls i, els blancs, a comprar-los.
Els amos disposaven d’ells com si fossin animals, més o menys domèstics. Pitjor encara, els fuetejaven, abusaven sexualment de les dones, els mataven…
El nostre país tampoc no n’ha estat lliure de culpa: qui no coneix Don Antonio López i López, el Marqués de Comillas, amb el seu monument en una plaça barcelonina? I això que és ben sabut que era un negrer.
Els Estats Units d’Amèrica són els que tingueren més esclaus negres, per a fer-los treballar a les plantacions de canya de sucre i de cotó, on feinejaven en unes condicions infrahumanes. També com a criats per a la feina domèstica, triant segurament els més agraciats. I tots ben vigilats perquè no s’escapessin, sobretot a l’època de la Guerra de Secessió, que lluitaven, els blancs del Nord contra els del Sud i els primers eren contraris a l’esclavitud dels negres.
Aquesta Guerra va començar el 1861 i va acabar el 1865, amb la victòria dels nordistes i amb l’abolició de l’esclavitud. I va començar el govern d’Abraham Lincoln, assassinat més tard.
No va acabar ací el sofriment dels negres, perquè es va fundar una associació de milions d’activistes, anomenada KKK, o sia, Ku Klux Klan, una societat secreta, amb un fort caràcter racista i xenòfob. Va ser dissolt el 1871, però va tornar encara amb més força a partir de 1920, proclamant la supremacia de la raça blanca, recorrent al terrorisme, a la violència i a actes intimidadors, com la cremada de creus, per tal d’oprimir les seves víctimes. I sembla que encara existeix, més d’amagat i són considerats grups d’odi extrem.

No sé què deuen pensar ara, amb el president de raça negra i descendent d’esclaus…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada