dilluns, 24 de febrer de 2014

Realitats paral·leles (Anna Collado)

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la veritat és: “Allò que realment és”, mentre que la mentida és: una “Asserció feta cientment contra la veritat”. Però, què és el que realment és? No és cert que la realitat depèn dels ulls amb què es mira? Per tant, existeix la veritat? De la mateixa manera, si la veritat no existeix, com és possible fer assercions contra ella?
Si no existeix, doncs, ni la veritat ni la mentida... on és la base de la nostra existència? És veritat que cada dia surt el sol? O és mentida? Obrim els ulls en realitat cada matí, o només ho imaginem?
A la pel·lícula El show de Truman, el desventurat protagonista triga més de vint anys a prendre consciència que tot el que l’envolta és una mentida... però, no és més veritat per a ell la mentida abans de descobrir-la que la suposada veritat que desconeix? I si la vida fos una mentida i nosaltres no ho sabéssim?
ID 34947140 © Dpikros | Dreamstime.com
Un altre exemple més clàssic: El mite de la caverna de Plató. Els presoner lligats a la caverna creuen que la veritat és el que els mostren les ombres de les figures que els projecten a la paret i estan tan convençuts que allò és la veritat que quan un d’ells aconsegueix escapar, descobreix la veritat i torna per explicar-ho als altres, aquests no se’l creuen i el prenen per boig.
Quina és doncs la vertadera realitat? La veritat o la mentida? Hollywood o “el món real”?
I encara, si partim de la base que la veritat és la que creiem que és, i tenint en compte que “dient la veritat, es perd l’amistat”, no és més raonable instal·lar-nos en la mentida per estar millor acompanyats? Què és millor, ser fals i tenir amics o ser franc i estar sol...
Que cadascú triï el camí, veritat, companyes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada