Segons el
Diccionari de la Llengua Catalana, la veritat és: “Allò que realment és”,
mentre que la mentida és: una “Asserció feta cientment contra la veritat”.
Però, què és el que realment és? No és cert que la realitat depèn dels ulls amb
què es mira? Per tant, existeix la veritat? De la mateixa manera, si la veritat
no existeix, com és possible fer assercions contra ella?
Si
no existeix, doncs, ni la veritat ni la mentida... on és la base de la nostra
existència? És veritat que cada dia surt el sol? O és mentida? Obrim els ulls
en realitat cada matí, o només ho imaginem?
A
la pel·lícula El show de Truman, el desventurat protagonista triga més
de vint anys a prendre consciència que tot el que l’envolta és una mentida...
però, no és més veritat per a ell la mentida abans de descobrir-la que la
suposada veritat que desconeix? I si la vida fos una mentida i nosaltres no ho
sabéssim?
ID 34947140 © Dpikros |
Dreamstime.com
|
Un
altre exemple més clàssic: El mite de la caverna de Plató. Els presoner lligats
a la caverna creuen que la veritat és el que els mostren les ombres de les
figures que els projecten a la paret i estan tan convençuts que allò és la
veritat que quan un d’ells aconsegueix escapar, descobreix la veritat i torna
per explicar-ho als altres, aquests no se’l creuen i el prenen per boig.
Quina
és doncs la vertadera realitat? La veritat o la mentida? Hollywood o “el món
real”?
I
encara, si partim de la base que la veritat és la que creiem que és, i tenint
en compte que “dient la veritat, es perd l’amistat”, no és més raonable
instal·lar-nos en la mentida per estar millor acompanyats? Què és millor, ser
fals i tenir amics o ser franc i estar sol...
Que
cadascú triï el camí, veritat, companyes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada