Assaig: Això era i no era (Antònia García)

Si es vol definir què és la veritat i què és la mentida, de primer sembla fàcil però quan s'hi aprofundeix resulta molt complicat perquè, com deia el poeta, tot és segons el color del cristall amb què es mira.

Els adults ensenyen als petits que no s'han de dir mentides. I per saber si un infant en diu, li fan ensenyar la llengua. És que es poden veure les mentides, a la llengua? I després també hi ha la intimidació: si es diuen mentides, poden caure les dents. A l'antiga Roma hi havia “la boca de la veritat”, una gran màscara de pedra amb la boca oberta. S'havia de posar la mà a dins d'aquella boca. Deien que si es tractava d'un mentider, la boca tallava la mà d'una mossegada. El cas és que els nens observen i comproven que els grans menteixen i no els passa res. I ells imiten els grans.

La prova que la mentida i la veritat és una qüestió difícil és que savis i filòsofs de tots els temps ho han estudiat. El resultat d'alguns dels estudis són les paradoxes, que tampoc s'han pogut solucionar. La paradoxa d'Epimènides, de Creta, que deia “tots els cretencs són uns mentiders”, potser és la més coneguda, però n'hi ha més, i totes creen contradiccions i confusió.

De vegades val més una mentida piadosa que una veritat cruel. A la pel·lícula Johnny Guitar, el protagonista demana a la seva estimada que li menteixi, que li digui que l'estima, encara que sigui mentida. I ella li fa cas, li diu “t'estimo, encara que sigui mentida”. I d'aquesta manera, estrafent la mentida, li diu la veritat.

Les paraules de Johnny Guitar a la pel·lícula foren utilitzades per l'escriptora Montserrat Roig per al títol d'un seu llibre. I entre les moltes coses interessants que hi diu, fa aquestes constatacions: “Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m'invento històries”.

En el món dels contes es fa molt evident aquest binomi de conceptes en les fórmules característiques de començament i acabament: “Això era i no era”, Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà”, “De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes seran mentides, les altres seran veritats”, entre moltes d'altres.

El món de la ficció es pot extrapolar al món real, on certeses i falsedats es barregen i sovint es dedueix que, com el verí, la mentida i la veritat en dosis adequades no fan mal, al contrari, poden ajudar a viure més bé, a tenir una certa harmonia de tracte amb la resta de persones. Però, això sí, cal mesurar molt bé. Sobretot, cal mirar les coses des de tots els angles possibles, a través de vidres de colors diferents. I, com a resum, cal recordar la frase del poeta bengalí Rabindranath Tagore: “el riu de la veritat va per lleres de mentides”.