Jo volia volar (Núria Soler)

De petita sempre somiava que volava i, ara que ja sóc gran he decidit provar-ho. Vaig llegir un anunci: “Es donen classes de vol. Totes les edats. Preus assequibles”. Hi vaig rumiar uns quants dies i em vaig decidir:

—Bon dia, és aquí que ensenyen a volar?

                —I tant. Passa, passa, no et faci cosa...

                —Com t’agradaria volar? Amb ales, amb estel, amb núvols, amb...

                —Amb ales, amb ales! Pot ser?

                —I és clar que sí. Aquí tot pot ser.

                —Quan puc començar?

                —Ara mateix, si vols.

                —És que no duc diners, ni targeta...

                —No t’hi amoïnis, jo sempre cobro. Vols començar?

                —I tant, vaig dir.

De sobte em vaig trobar ben estirada, aguantada per unes mans fermes i una veu em va dir:

—Tanca els ulls, aixeca el cap, estira les cames. No, així no. Encara més estirada, bé, braços enrere, peus de punta. Ara ja et surten les ales, ja creixen, mou-les.

Em vaig deixar portar... quin goig... i... Mare de Déu, quina patacada!