dilluns, 24 de febrer de 2014

Sí, sí, no, no, potser, potser (Núria Soler)

La veritat i la mentida es barregen constantment, de tal manera que en l’inconscient es crea un estat perpetu d’indefinició.
Hi ha veritats absolutes, d’altres relatives i és en aquestes on s’insereix la mentida. Quan una veritat pot ser interpretada amb criteris diversos o bé pot ser considerada no del tot certa és quan apareix la mentida. Aquesta és una classe de mentida que pot tenir tantes variants com punts de vista hi hagi sobre la veritat.
Només cal que ens fixem de quantes formes diferents podem sentir explicar un mateix fet. Pot ser que totes siguin certes, però quan entre elles apareix un petit canvi, que no necessàriament ha de ser fals, es pot tergiversar el fet primer i aleshores és quan apareix la mentida.
No es pot dir que sigui intencionada però és segur que no s’ajusta a la veritat. I, en conseqüència, tot el que derivi de la versió no certa serà una mentida.
En alguna ocasió, aquesta premissa no té cap importància perquè el fet que l’ha originada tampoc no en té. En d’altres pot tenir derivacions greus, car la verificació dels fets es fa difícil d’aclarir.
Moltes vegades la falsedat s’origina en l’ús o en la comprensió d’algun concepte. Si no comprenem adequadament un concepte o el relat d’un fet, quan el volem transmetre a algú altre ho farem, segurament, de manera equivocada i per tant generarem una falsedat que pot anar ampliant-se tantes vegades com aquells que reben la informació la expliquin a d’altres i acabi completament tergiversada.
Hi ha altres tipus de mentides, que no modifiquen cap realitat perquè aquesta no existeix. La imaginació ens pot jugar males passades ja que, a vegades, un petit detall ens pot portar a fantasiejar sobre com podria haver estat un fet real i arribem a creure’ns que realment ho ha estat.
Hi ha, però, una mentida elaborada. És la creació d’una “veritat” no certa que es difon de manera intencionada per tal d’intentar crear una realitat falsa. Aquesta “veritat” s’escampa i arriba a tots els racons on la falta d’informació o de formació suficient impedeix discernir-ne l’autenticitat.
La mentida i la veritat van de bracet, és molt difícil separar-les car la nostra capacitat d’anàlisi no sempre és tan infal·lible com ens pensem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada