Todos a la cárcel (Elisabet Prades)

Pipipipi, Pipipipi, Pipipipi, Pipipipi, Pipipipi...

Redéu! Ara que estàvem a punt de fer-nos un petó...

Però, què cony fa el despertador aquí, si el vaig llençar a les escombraries quan em vaig jubilar i ja fa més d'un any, d’això? Apa, vinga, calla d’una punyetera vegada, au, fora, cabrit despertador.

Bé, ja que estic despert em faré el cafè amb llet, “con la leche de la botella, por favor”

Instintivament engego la ràdio: "Ahir, 29 de gener de 1994, al Palau de Congressos de Madrid, es va celebrar la VIII edició dels Premis Goya de cinema, que van recaure en: millor actriu, Verònica Forqué per Kika; millor actor, Juan Echanove per Madre Gilda; millor director, Luís Garcia Berlanga per Todos a la cárcel, i millor pel·lícula, TODOS A LA CÁRCEL".

Quèèèèèèè?! 1994? Dec estar somiant. No pot ser.

Encenc el llum. Aquest quadre? Aquesta foto amb l'ex? On és...? Si aquesta és l'habitació de quan estava casat amb ella i ja fa quinze anys que ens vam separar. I la cuina i el menjador. No pot ser, m’he tornat boig.

Alto, però si anit van donar el Goya a TODOS A LA CÁRCEL, avui és... el maleït dia que va començar tot.

 6.45 AM Dutxar-me

 7.00 AM Vestir-me

 7.15 AM Sortir de casa encara mig adormit

 7.20 AM Agafar el 74 i xerrar amb la colla que hem fet

 7.50 AM Prendre’m al bar el cafè amb llet, amb la llet de l’ampolla

 8.00 AM Chicas, al salón, YA!

 8.01 AM Caixes, caixes, caixes i més caixes

10.00 AM Agafar els vint minuts i sortir al carrer perquè em toqui una mica l’aire

10.30 AM Iter eatem iter. Més del mateix

11.10 AM Per fi, avui, que estic en estat de gràcia, faré el que ja fa temps rumio. El Ramon, perdó, el piojo verde con tipo de chinche preñao, estarà sol i li demanaré una entrevista per queixar-me. Així que exposi la queixa avisarà la Pelos i quan hi siguem tots tres li farà una petita explicació que ella rebatrà.

11.15 AM Serà exactament quan el molt fill de puta em deixarà anar allò de: “Didi, (odio que em diguin Didi, i ho sap), no et pots queixar perquè sempre plegues a l’hora, mai no et quedes i tingues en compte que tots els de fora fan més hores i cobren la meitat del que cobres tu.” I jo em quedaré callat i amb la boca oberta com un estaquirot mentre la Pelos em llançarà una mirada burleta de prepotència. Sí, surto a l’hora però sense poder agafar ni una caixa més, amb l’esquena malmesa i havent treballat deu vegades més que molts que estan guanyant gairebé el doble del que guanyo jo sense fotre ni brot, per no dir una altra cosa.

11.30 AM Sant Tornem-hi. Caixes, caixes, caixes i més caixes.

14.30 PM L’hora de dinar. Com sempre, quedo amb A i B. Vomitarem les nostres ombres.

15.30 PM Caixes per triplicat.

17.00 PM Hora daurada de la llibertat. O no?

17.30 PM Arribaré a casa fet una coca i li explicaré a l'ex tot el que m’ha dit el cabró d’aquella mala bèstia. I ella em dirà, “Home, no et queixis tant, que com a mínim i tal com estan les coses has de donar gràcies de tenir feina, això és un bé de Déu. Au, pren-t’ho d’una altra manera. Ah, Dídac, para taula que el sopar estarà aviat, avui he tingut molta feina i tinc ganes d’anar-me'n al llit. Podràs fregar, avui, carinyo?”.

Maleïda sia l'ex, el piojo verde i la vida que m’ha tocat dur. Em tapo, a veure si em torno a adormir o millor dit, a despertar, perquè això és un maleït malson.

EEEEI, Dídac, desperta't que arribaràs tard al banc.

NOOOOOOOOOOOOOOO, si us plau, aquell dia no. Tan bé que estic ara, sense carregar caixes i sense ella.

SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ, todos a la cárcel.