Un viatge a l'infern (Francesc Blasco)

—M’ha tocat anar al infern, tot i no haver-hi cregut mai. Ja m’ho deia la mare: nen, fes bondat i no facis cap pecat.

>>Jo sempre deia que això del cel i l’infern era cosa de babaus, però ara me n’adono que anava errat. I ara ja no ho puc arreglar.

Això ho deia amb cara de pomes agres en Pep, que començava a sentir aquella calor que tothom sap que fa en aquell lloc...

—Ara no recordo com anava això dels pecats —va seguir dient–, no sé si els pecats mortals eren els que et portaven a l’infern o eren els que et confessaves i ja està.

—Escolti, senyoreta, que sap com va això dels pecats? —va demanar a una noia alta i prima que passava en aquell moment.

—Com diu? —va respondre la noia

—Que si sap com funciona això de l’infern? —va insistir ell

—Home, més o menys —va dir ella— els pecats mortals porten al infern i els venials al purgatori, crec recordar. A més, només en el cas de morir sense haver-te confessat...

>>Però per què ho vol saber això vostè? —va continuar la noia

—Coi per saber si em toca o si s’han equivocat —va fer ell aixecant la veu— Se m’estan començant a socarrimar els peus i potser no em toca estar aquí...

>>Ara em faltaria saber quins són els pecats mortals i quins són venials, doncs com que no m’he confessat mai... Que sap si hi ha una llista o alguna pàgina web on mirar-ho? —va seguir demanant.

—Escolti senyor, no voldria semblar mal educada però ja n’hi ha prou de fer-me perdre el temps amb tonteries—va respondre la noia.

—A vostè li sembla una tonteria, quan estàs al infern, saber si et tocava o no? —insistí en Pep—. Home, que és per tota la vida, eh!

—Potser si que és important, quan ets a l’infern, però de moment el que hauria de fer és sortir de la sauna, que fa dues hores que hi ha entrat i fa cara d’haver perdut el seny —va dir la noia una mica emprenyada.