dilluns, 16 de desembre de 2013

El mirall (Elisabet Prades)

Et miro mirall trencat
En cada bocí un secret
On les màscares del temps
Esdevenen papallones

Et miro mirall ferit
I la boira es multiplica
Vessada per l’alba nua
Per l’horitzó del camí

Et  miro mirall absent
En la tardor del present
Curull de records i absències
En la fredor del no res

Mirall              mirall que tremoles
Colpit pel sospir del vent
Calfreds de passats fugits
Fosos en mig del camí

Mirall en tu reflectides
Totes les pells que he desat
Entre tardors d’enyorances
I primaveres glaçades

Mirall              amb el pas del temps
Empresonat i vençut
Engolit per les onades
D’un mar que mai no has volgut

Mirall  Corre   Vola  Atrapa
Besa les flors que volen al vent
Brodades per la nit blanca
Perquè llueixin al cel

Trencat                        Ferit
Absent                                    Tremolós
Repunteja de mil somnis
L’alba freda del demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada