El mirall (Elisabet Prades)

Et miro mirall trencat

En cada bocí un secret

On les màscares del temps

Esdevenen papallones

Et miro mirall ferit

I la boira es multiplica

Vessada per l’alba nua

Per l’horitzó del camí

Et  miro mirall absent

En la tardor del present

Curull de records i absències

En la fredor del no res

Mirall              mirall que tremoles

Colpit pel sospir del vent

Calfreds de passats fugits

Fosos en mig del camí

Mirall en tu reflectides

Totes les pells que he desat

Entre tardors d’enyorances

I primaveres glaçades

Mirall              amb el pas del temps

Empresonat i vençut

Engolit per les onades

D’un mar que mai no has volgut

Mirall  Corre   Vola  Atrapa

Besa les flors que volen al vent

Brodades per la nit blanca

Perquè llueixin al cel

Trencat                        Ferit

Absent                                    Tremolós

Repunteja de mil somnis

L’alba freda del demà.