dilluns, 2 de desembre de 2013

A Caterina Albert (Dolors Oller)

Benvolguda Caterina Albert,

Quan m’han proposat dirigir-me a un escriptor d’una època passada, la primera persona que m’ha vingut al cap heu estat vos, sou un referent de la nostra literatura. La vostra aportació a la cultura catalana ha estat important i també sou un model de valentia i de constància.
M’agradaria que poguéssiu veure els canvis que des de la vostra època s’han produït al món en general i al nostre país en particular.
Us va tocar de viure una època en extrem conservadora, sobretot després de la nostra guerra, no cal que us ho recordi...
Ara la societat és diferent, en molts aspectes ha millorat sensiblement, vivim en unes condicions molt millors que la primera part del segle passat, això sol ja és un canvi substancial, però segurament el que més us sorprendria és com ha canviat el paper de la dona. No us hauria calgut utilitzar un pseudònim masculí per poder escriure el que volíeu sense ser criticada d’una manera tan dura fins al punt de veure-us en la necessitat de publicar amb pseudònim per poder seguir escrivint.
Ara una dona es pot expressar amb llibertat en el món artístic o literari. Podríem dir que ha adquirit quotes de poder en els àmbits polític i laboral totalment impensables fa només tres quarts de segle. Això no vol pas dir que no hi hagi molt camp per córrer encara... Les estadístiques ens diuen que la violència de gènere encara està molt present al nostre món, cada any moren moltes dones a mans de les seves parelles i d’altres segueixen acovardides pels mateixos esquemes conservadors del vostre temps.
Em pregunto quines serien les coses que més us sorprendrien i penso que a part de la tecnologia que evidentment ha produït ginys espectaculars que en els vostres dies ni tan sols es podien imaginar (i que molts d’ells són presents a gairebé totes les cases, crec que us sorprendria que tot això no hagi portat també un avanç d’igual manera en les relacions entre les persones, les guerres segueixen a bona part del món. El progrés que vivim al primer món no va acompanyat de menys pobresa al tercer món i hem creat l’expressió quart món per denominar la misèria i les dificultats de supervivència que perviuen d’una manera ben palesa i sense perspectives de millora en l’anomenat primer món.
M’agradaria poder-vos explicar que tot ha millorat que els afanys de les persones lluitadores de la vostra època han tingut els fruits esperats, però malauradament en alguns drets socials estem tornant enrere i d’altra banda tampoc penso que siguem millors persones.
De tota manera crec que us agradaria poder compartir els nostres dies i malgrat que això no és possible m’ha vingut de gust fer-vos cinc cèntims de la vida a la nostra terra en aquests moments allunyats dels vostres.
Us saludo amb una gran admiració


Dolors

1 comentari:

  1. M'agrada aquest escrit, Dolors. Segur que Caterina Albert estaria contenta que li expliquessis com és l'època actual. En fas un bon retrat.

    Antònia García

    ResponElimina