Càstig merescut (Anna Collado)

Olor a ou podrit, que desagradable... sofre, és sofre. Ho sé perquè l’he olorat moltes vegades al laboratori. Sempre m’encolomen a mi manipular-lo. Quina calor! Com més m’apropo a aquella llum més calor fa. Però no puc fer res més. Enrere tot és foscor... si més no endavant hi ha aquella llum vermella... Em recorda als bars que acostumo a visitar, els de noietes simpàtiques. Però aquí fa més calor. No sé on estic, ni què hi faig. L’última cosa que recordo és aquell no hi ha res a fer seguit d’un piiip agut i continu. Llavors he començat a caminar en la foscor. El camí fa baixada perquè no em costa caminar. Això sí, em fan mal els genolls. Els tinc cardats de tantes bregues. Els cabrons del barri es pensen que poden xutar-se gratis i un s’ha de fer valer. Amb el Manolo n’hem hagut d’apallissar uns quants. I a elles els ho cobrem en espècies. Les molt putes, s’ho mereixen... drogates de merda. Però per puto, puto, el túnel aquest dels collons. M’està agafant mal de tarro amb aquesta ferum a sofre. Que ho faci el Berni, que ho faci el Berni... i jo... imbècil de mi amb el sofre de merda. Tot per no perdre el curro i poder disposar de tots els estris i ingredients per tenir material... que si ho saps fer bé, això d’adulterar-lo, ni es nota, però l’estires que te cagas. Al pas que anem, un anyet més i li dic al jefe, “aquí te quedas chavalín”. I fotem el camp amb el Manolo a Jamaica. Ho tenim tot ben pensat. A tirar-nos totes les negrotes que se’ns posin bé i a fumar-nos tota la maria que pillem... Això si puc sortir d’aquí, és clar. Quina calor! M’estic fregint viu. Sembla que ja arribo, cada cop tinc la llum vermella més a prop...

Per fi, ja hi sóc. La llum vermella ve d’una habitació que té la porta oberta. S’escolta música heavy metal. Hi entro i topo de cara amb una paia espectacular. Va en pilotes i té el cos tot pintat de vermell. Porta una cua enganxada al cul amb la punta peluda. M’hi fixo millor i veig que no està sola. Però qui collons ha muntat aquesta discoteca? Flipo en colors, nen. Si estigués aquí el Manolo em diria, quina pasti m’has donat avui, col·lega? Però no recordo haver-me pres res. La paia m’agafa de la mà i em porta cap a un grup que remenen una olla gegant. Van tots disfressats igual, tios i ties. Les ties comencen a despullar-me mentre em llepen tot el cos i em deixen en boles. Això promet! Em deixo fer perquè tinc tanta calor que em sobra tot el que porto al damunt. A l’olla hi cou un líquid vermell. Deu ser per empastifar -me a mi també. De cop, quatre paios m’agafen un de cada extremitat. Ei! Mariconades no, eh? Que m’emprenyo i començo a repartir òsties! Els molt cabrons m’eleven i fan intenció de posar-me a l’olla de cap. Em moc desesperadament. Provo de deslliurar-me. Aconsegueixo deixar-me anar d’una mà i m’agafo de la vora de l’olla. M’hi deixo la pell perquè crema que te cagas. Però m’hi va la vida i aguanto com un jabato. Trec forces d’on no sabia ni que en tenia per provar de deixar-me anar, però no serveix de res. Me’n vaig de cap al fons de l’olla. Abans de perdre la consciència trec per última vegada el cap a fora del líquid vermell i viscós. La decoració de la discoteca em recorda a alguna cosa... no serà que estic a... glup glup glup.