dimarts, 24 de desembre de 2013

Més enllà (Montserrat Fortuny)

Més enllà d’aquest lloc d’ira i de llàgrimes
què hi ha en aquest món tan llastimós?
Jo m’hi veig surant entre les aigües
i tanmateix l’amenaça dels anys em pega cops.

Sempre havia tingut l’ànima inconquerible,
no m’havia deixat guiar per ningú més;
què hi ha millor que ser del meu destí el mestre?
Però no sé perquè em temo a mi mateix.

Sota els cops de l’atzar no vull més caure,
vull viure sense traves, sense pors,
de tots els matins vull veure l’aura
jo, tota sola, sense odis, sense amors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada