Més enllà (Montserrat Fortuny)

Més enllà d’aquest lloc d’ira i de llàgrimes

què hi ha en aquest món tan llastimós?

Jo m’hi veig surant entre les aigües

i tanmateix l’amenaça dels anys em pega cops.

Sempre havia tingut l’ànima inconquerible,

no m’havia deixat guiar per ningú més;

què hi ha millor que ser del meu destí el mestre?

Però no sé perquè em temo a mi mateix.

Sota els cops de l’atzar no vull més caure,

vull viure sense traves, sense pors,

de tots els matins vull veure l’aura

jo, tota sola, sense odis, sense amors!