A Antoine de Saint- Exupéry (Núria Soler)

Apreciat Antoine de Saint- Exupéry,

Sempre he pensat en el sentit dels teus dibuixos, mai no me’ls he pogut treure del cap. Com és que ningú no sap veure què hi ha dins dels altres?

Com ha estat que ni els infants siguin capaços d’imaginar què hi ha dins d’una capsa tancada? Els hem pres la capacitat d’intentar esbrinar quantes coses podria contenir un espai clos, què els agradaria que contingués, per a què podria servir allò que potser hi ha a dins.

Actualment, la ment dels infants està feta d’immediatesa. No hi ha temps per la fabulació, tot és real i tangible. Això, cal reconèixer-ho, és culpa nostra. Som presoners de la pressa, correm per anar a qualsevol lloc o per a fer qualsevol cosa, no deixem espai per esbrinar què deixem enrere, què perdem pel camí. Amb aquesta actitud els privem que descobreixin fins on arriba la llibertat de cadascú, on són els límits que cal respectar per no envair la llibertat de l’altre.

Les nostres presses els priven de gaudir de les coses fetes a poc a poc que són les que proporcionen la satisfacció de tastar el que s’aconsegueix amb esforç i paciència. 

D’altra banda, intueixo que em creuràs, encara no hem après gaire res del que ens vas descriure. Tenim reis o governants  que no raonen, que encara no han après que demanar impossibles només és culpa d’ells car no saben què es pot complir i què no.

No hem après, ni de bon tros, a fer una feina només per la utilitat que té i no pels beneficis que ens pugui reportar. L’anhel de posseir és cada vegada més gran, conseqüència de l’augment de coses a que podem accedir.

Tampoc no ens hem adonat que l’evolució del nostre entorn fa innecessàries moltes coses que continuem fent per rutina.

Ens hem tornat a oblidar de tenir cura de la flor de la nostra existència. No la protegim del vent fort i no li donem la mica d’aigua que necessita. Qui ens podrà retornar a l’esperit del teu escrit que, tot i el que t’explico, està present en totes les llibreries i biblioteques? L’hem llegit, l’hem recomanat com a lectura imprescindible però... què n’hem tret, on són els valors que transmet?

Com sempre, ens deixem portar per qüestions preconcebudes i no sabem destriar on és la poesia de les coses sense importància.