La nineta dels ulls (Montserrat Fortuny)

El fet d’anomenar NINETA a la pupil·la (la rodoneta negra del mig de l’iris) es repeteix en moltes llengües:

Portuguès - Menina do olho (nena de l’ull)

Hebreu - Eshon ayin (l’homenet de l’ull)

Grec clàssic - Kòre (nina, nena, pupil·la)

Antics indis - Kaninaka (noieta)

Una regió alemanya - Kind (nenets o nenetes)

Sabem el perquè d’aquest nom?

Sí, és molt curiós això de que en tantes llengües es digui més o menys de la mateixa manera. Jo no m’hi havia fitxat mai fins que, un dia, quan en Biel em va dir que m’estimava i em va abraçar, vaig veure els seus ulls tan a frec dels meus, com no havia vist mai cap d’altres.

I, després del petó, ja més assossegada, vaig fixar-m’hi millor. A dins mateix de la rodoneta negra que hi ha al bell mig de l’iris (els d’ell són de color verd intens i brillant), hi vaig veure una figureta que es bellugava quan em movia jo i vaig pensar que era el reflex de la meva cara i, vaig creure que era això el que veia tothom, des dels humans més antics i que, per el seu desconeixement dels miralls, es pensaven que era una personeta bellugadissa que tothom tenia al mig dels ulls, tan petitona com una nena, una neneta, una nina…

Si ens hi fixem, algú que tingui petits coneixements d’anatomia, el grec clàssic és el que intervé en tots els noms científics del cos humà, per exemple, «Core» s’usa en malalties dels ulls, de la còrnia…