L'oli (Carme Marquès)

A l’oli d’oliva a més de ésser imprescindible, per tradició, a la cuina mediterrània, actualment se li atribueixen diferents usos tant en medicina com en cosmètica.

         Aquest oli és ric en components antioxidants, àcids greixosos saludables, és antisèptic i astringent. A més, conté grasses monoinsaturades que redueixen els nivells del colesterol dolent,LDL, i fan augmentar el colesterol bo, HDL.

        Per al paladar no hi ha res més bo que l’oli de oliva, i si a més, és verge extra res no el pot igualar en qualitat i puresa.

UNA MICA D’HISTÒRIA: l’origen de l’olivera ens arriba del neolític on ja existia una olivera asilvestrada anomenada ullastre, que donava unes olives petites, negres i molt amargants. L’arribada dels egipcis i els grecs va dur noves tècniques per al cultiu de noves varietats que produïen d’olis de major qualitat.  

CATEDRALS DE FUSTA: actualment hi ha un comerç de compra-venda dels exemplars més antics, molt valorats segons l’amplada del tronc, i que són adquirits com a elements decoratius paisatgístics en jardins particulars de gent que pot pagar les xifres astronòmiques que en  demanen, sense tenir en compte la salut de l’exemplar, tallant arrels i branques per facilitar-ne el trasllat. Alguns arbres arriben a l’edat de 1.200 anys. Són testimonis muts del llegat deixat pels romans a les nostres terres.

Andaluces de Jaén 

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.

Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.

Miguel Hernández

 

Anna senzillament (Elisabet Prades)

DIVISA

Xocolata a la boca, 
El petit príncep a les mans, 
llum als ulls, 
un somriure als llavis 
SEMPRE!!!

Aquell capvespre un lliri de dol em va mormolar la teva partida, no el vaig voler entendre.  En arribar la nit vaig sortir al jardí, et vaig veure volar amb el Petit Príncep camí de les estrelles.

Un crit enmig de les ombres.

Va ser el telefon, qui si no?, va vomitar la teva absència, un HÒSTIA! va ressonar enmig de la nit d'asfalt.

Estimada Anna,

avui en arribar la rampa no hi era... I el teu lloc era buit.

T'agrada com a començament?  Quina classe, com vaig gaudir aquella darrera tarda. Qui ens havia de dir que... no, l'última mai, sempre la penúltima.

Bé, anem al gra, com saps avui és el primer dia que porto la classe. Saps, estic una mica nerviosa, no sé si a les noies els agradarà, em faria tanta il·lusió...

T'explico que escriurem deu minuts però escriptura automàtica, o sigui escriure durant un temps sense raonar, sinó posar senzillament el que sentim en aquell moment. Una especialista d'aquest estil va ser la Virginia Woolf, buf, impressionant!!!  Et diré que jo he fet trampa perquè a les nits quan tinc insomni començo a apuntar bajanades i, clar, hi estic acostumada, i quan comences a trobar-hi el truc és divertit i et desfoga "mogollón"

Bé, Anna ja t'explicaré com... però si tu hi seràs!

Fins a la propera classe,                                

Teves

P.D.        Quin temps fa per Ítaca?            Per aquí...

"Sense tu el sol fereix el  jardí, regna el silenci, el blau del cel cega les flors que demanen pluja en un crit buit,  i jo, impotent, les acarono amb la mirada perquè porto les mans plenes d'absències."

Recordant l'Anna

Quina mala jugada que ens ha fet la mort, Anna. A tu sobretot, que t’ha arrencat de la vida tan bruscament, però també a tots nosaltres, perquè ens ha deixat de cop sense tu. Encara havíem de tornar a plegar l’ós rentador d’origami que vam aprendre a fer el darrer cop que ens vam veure, i me’l miro i penso que ja no podrà ser i no m’ho acabo de creure.

       En alguns sentits la vida no t’havia posat les coses gens fàcils, però t’enfrontaves a les dificultats i limitacions amb valentia i sense agror, mirant endavant sempre, i sabies gaudir i valorar tot el que tenies. No estaves per brocs, tenies clares les prioritats. Alegre i independent, tenies una energia tremenda i una gran capacitat de treball, una intel·ligència vivaç que no parava mai quieta, com tu mateixa, que rodaves àgil amunt i avall a tot drap, traient tot el suc a la vida. M’agradava el teu humor irònic i trapella, de vegades una mica salvatjot, que et servia d’escut perquè no se’t veiés tant la tendresa del cor (però se’t veia d’una hora lluny, que ho sàpigues, que tots ho sabíem que tenies un cor gran i generós).   

       Estimaves els llibres i les llengües i, com jo, eres una lectora voraç i atenta. Teníem pendents moltes xerrades sobre les nostres lectures preferides, i comentar detalls envitricollats de llengua i de gramàtica catalana, sobretot ara que estaves fent el postgrau a la UOC. I trobar el desllorigador precís per a resoldre aquell conte o aquella narració.

       Al taller d’escriptura de Rocaguinarda també et trobarem molt a faltar. Des del primer dia hi vas aportar molt, no només amb els teus contes sinó amb la teva empenta i coneixements literaris. A més t’ocupaves del blog que tu mateixa ens vas animar a crear, per penjar-hi cada setmana els textos de totes les companyes. M’hauria agradat molt saber com acabava la teva segona novel·la i ara ja no podrà ser... Caram, no es fa això de deixar els lectors a mitges, Anna!  

       També ens faltava fer un munt de partides de Dixit i de Mah jong i altres jocs de taula, després d’un dinar o un sopar compartits amb la colla del trio friki i l’Adela. I que m’expliquessis el que feien els teus tres nebots. I rememorar els vells temps de quan ens vam conèixer, per allà la prehistòria, i vam coincidir al Casal d’Associacions Juvenils, on eres la “jefa”, i als tallers de cançó tradicional al CAT, i quan ens vas portar amb cotxe a la trobada de glosa d’Espolla i vam començar a conèixe’ns més, i llavors no sabíem encara en quantes altres ocasions ens aniríem trobant i aniríem teixint la nostra amistat, entre tantes activitats diverses!

       Em sembla impossible pensar que no ens continuarem trobant en el futur, Anna. Per ara desaré tots els moments que hem compartit ben plegadets a la memòria, que no se m’esbarriïn, i els aniré desplegant per recordar-te, ferma i directa, compromesa i vital. 

       Algunes nits miraré al cel per cercar, entre els cinc mil milions de cascavells de les estrelles, si hi ha algun planeta insòlit —com aquells que visitava el Petit príncep que tant t’agradava—, on sigui potser possible retrobar-nos.

L'Anna Collado Urieta (Montserrat Fortuny)

L'Anna va morir jove i sempre ho serà,

jovenívola com sempre, amb el petit Príncep

feliç i alegre es retrobarà

i en aquell planeta sempre viurà.

Somrient, amable, ferma,

va passar per nostra vida.

Mai el seu record no s'oblida.

Com ens ensenyava a trobar “el narrador”,

alhora seriosa i de bon humor!

I “el protagonista”, i “el càmera” i “l'omniscient”,

en prosa i en vers, sempre plaent!

Somrient, valenta, tendra,

va passar per nostra vida.

Mai el seu record no s'oblida.

Que si “el present”,

que si “el passat”,

que si “el futur”,

tot en català nostrat.

Somrient, bonica, fraterna,

va passar per nostra vida.

Mai el seu record no s'oblida.