dimarts, 19 d’abril de 2016

L'oli (Carme Marquès)




A l’oli d’oliva a més de ésser imprescindible, per tradició, a la cuina mediterrània, actualment se li atribueixen diferents usos tant en medicina com en cosmètica.


         Aquest oli és ric en components antioxidants, àcids greixosos saludables, és antisèptic i astringent. A més, conté grasses monoinsaturades que redueixen els nivells del colesterol dolent,LDL, i fan augmentar el colesterol bo, HDL.


        Per al paladar no hi ha res més bo que l’oli de oliva, i si a més, és verge extra res no el pot igualar en qualitat i puresa.


UNA MICA D’HISTÒRIA: l’origen de l’olivera ens arriba del neolític on ja existia una olivera asilvestrada anomenada ullastre, que donava unes olives petites, negres i molt amargants. L’arribada dels egipcis i els grecs va dur noves tècniques per al cultiu de noves varietats que produïen d’olis de major qualitat.  

CATEDRALS DE FUSTA: actualment hi ha un comerç de compra-venda dels exemplars més antics, molt valorats segons l’amplada del tronc, i que són adquirits com a elements decoratius paisatgístics en jardins particulars de gent que pot pagar les xifres astronòmiques que en  demanen, sense tenir en compte la salut de l’exemplar, tallant arrels i branques per facilitar-ne el trasllat. Alguns arbres arriben a l’edat de 1.200 anys. Són testimonis muts del llegat deixat pels romans a les nostres terres.

Andaluces de Jaén 

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.
Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.
Miguel Hernández
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada