dilluns, 18 d’abril de 2016

Anna senzillament (Elisabet Prades)



DIVISA

Xocolata a la boca, 
El petit príncep a les mans, 
llum als ulls, 
un somriure als llavis 
SEMPRE!!!

Aquell capvespre un lliri de dol em va mormolar la teva partida, no el vaig voler entendre.  En arribar la nit vaig sortir al jardí, et vaig veure volar amb el Petit Príncep camí de les estrelles.
Un crit enmig de les ombres.

Va ser el telefon, qui si no?, va vomitar la teva absència, un HÒSTIA! va ressonar enmig de la nit d'asfalt.

Estimada Anna,
avui en arribar la rampa no hi era... I el teu lloc era buit.
T'agrada com a començament?  Quina classe, com vaig gaudir aquella darrera tarda. Qui ens havia de dir que... no, l'última mai, sempre la penúltima.
Bé, anem al gra, com saps avui és el primer dia que porto la classe. Saps, estic una mica nerviosa, no sé si a les noies els agradarà, em faria tanta il·lusió...
T'explico que escriurem deu minuts però escriptura automàtica, o sigui escriure durant un temps sense raonar, sinó posar senzillament el que sentim en aquell moment. Una especialista d'aquest estil va ser la Virginia Woolf, buf, impressionant!!!  Et diré que jo he fet trampa perquè a les nits quan tinc insomni començo a apuntar bajanades i, clar, hi estic acostumada, i quan comences a trobar-hi el truc és divertit i et desfoga "mogollón"
Bé, Anna ja t'explicaré com... però si tu hi seràs!
Fins a la propera classe,                                
Teves

P.D.        Quin temps fa per Ítaca?            Per aquí...
"Sense tu el sol fereix el  jardí, regna el silenci, el blau del cel cega les flors que demanen pluja en un crit buit,  i jo, impotent, les acarono amb la mirada perquè porto les mans plenes d'absències."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada