DIVISA
El petit príncep a les mans,
llum als ulls,
un somriure als llavis
SEMPRE!!!
Aquell capvespre un lliri de dol em va mormolar la teva
partida, no el vaig voler entendre. En
arribar la nit vaig sortir al jardí, et vaig veure volar amb el Petit Príncep
camí de les estrelles.
Un crit enmig de les ombres.
Va ser el telefon, qui si no?, va vomitar la teva
absència, un HÒSTIA! va ressonar enmig
de la nit d'asfalt.
Estimada
Anna,
avui
en arribar la rampa no hi era... I el
teu lloc era buit.
T'agrada
com a començament? Quina classe, com vaig
gaudir aquella darrera tarda. Qui ens havia de dir que... no, l'última mai, sempre la penúltima.
Bé,
anem al gra, com saps avui és el primer dia que porto la classe. Saps, estic
una mica nerviosa, no sé si a les noies els agradarà, em faria tanta
il·lusió...
T'explico
que escriurem deu minuts però escriptura automàtica, o sigui escriure durant un
temps sense raonar, sinó posar senzillament el que sentim en aquell moment. Una
especialista d'aquest estil va ser la Virginia Woolf, buf, impressionant!!! Et diré que jo he fet trampa perquè a les
nits quan tinc insomni començo a apuntar bajanades i, clar, hi estic acostumada,
i quan comences a trobar-hi el truc és divertit i et desfoga
"mogollón"
Bé,
Anna ja t'explicaré com... però si
tu hi seràs!
Fins
a la propera classe,
Teves
P.D. Quin temps fa per Ítaca? Per aquí...
"Sense tu el sol fereix el jardí, regna el silenci, el blau del cel cega
les flors que demanen pluja en un crit buit,
i jo, impotent, les acarono amb la mirada perquè porto les mans plenes
d'absències."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada