Tinc ganes de sortir al carrer
sense portar llaços grocs,
senyal que ja sereu a casa,
de poder dir sense por
“sóc de la rel catalana”.
Al balcó només les flors,
res de banderes ni llaços
per no haver de denunciar
gent lluny de la pàtria.
Als carrers poder sentir
la clara veu catalana,
agermanada als accents
d'una altra llengua forana.
Tinc ganes de tenir ganes
de ballar moltes sardanes!
Tinc ganes de cridar fort:
“Adéu, Espanyes...!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada