L'aigua veritable (Eduard Alonso)

  L'aigua és estelada

L'aigua és fluvial

L'aigua és riuenca

L'aigua és divina

L'aigua és marina

L'aigua és gebrada

L'aigua és rosada

L'aigua és interestel·lar

L'aigua és placentada

L'aigua és amarada

L'aigua és absent

L'aigua és present

L'aigua és somiada

L'aigua és animada

L'aigua és golafre

L'aigua és vaporosa

L'aigua és increïble

L'aigua és rodona

L'aigua és rodona

L'aigua és quadrada

L'aigua és refrigerada

L'aigua  és celeste

L'aigua és reproduïda

L'aigua és nuvolada

L'aigua és viatgera

L'aigua és quieta

L'aigua és girada

L'aigua és abraçada

L'aigua és endollada

L'aigua és llimada

L'aigua és estressada

L'aigua és descansada

L'aigua és enamorada

L'aigua és enyorada

L'aigua és disfrutada

L'aigua és enfiladissa

L'aigua és muntanyenca

L'aigua és valenta

L'aigua és llunàtica

L'aigua és desconeguda

L'aigua és vital

L’aigua (Montserrat Fortuny)

Aigua pura i neta,
aigua blava i verda,
l'aigua de l'oceà,
l'aigua mediterrània.
L'aigua del Llobregat,
vermella i fosca.
Aigua del Besòs,
mai en repòs.
Aigua d'aquella font,
de totes les del món.
De totes les cascades,
totes emmirallades
pel cel tan blau...
I quins rius hi ha al món!
Amazones, Mississipí,
per a dir-ne dos, així.
Si no fos pel cel,
si no fos pel mar,
l'aigua seria incolora,
neta i transparent.
Però també és blanca
quan es torna neu
i tan transparent

en un tros de gel.
Aigua, apaga'm la set!
neteja'm el cos,
sana'm tots els mals...!

Quin Nadal 2020! (Núria Roca)

Els Nadals passats no han estat tots iguals, però els rituals, la tradició, més o menys no han faltat. Sobretot en l'entorn familiar, fent colla i xerrameca llarga a les sobretaules.

Aquest Nadal 2020 serà molt diferent, estrany i insegur per a tothom. No perquè els rituals o les tradicions canviïn molt, és que estem obligats per aquest maleït virus covid-19 a adaptar-nos a les directrius sanitàries pels possibles contagis massius de la població mundial.

 Les restriccions de mobilitat, la reducció del nombre de persones en els grups, el distanciament entre les persones, el no contacte físic, la mascareta per a evitar contagis, etc. Tot això fa que aquesta festa estigui molt deslluïda i freda.

Les relacions socials es troben molt afectades.

Normalment se celebraven aquestes festes de bon grat o no tant, depèn de cada situació familiar i individual, és respectable. Tothom té el dret d'actuar com vulgui. Si no ve de gust i és forçat, val més no fer celebracions. Però és una forma d'interactuar entre les persones d'una família, d'amics, de treballadors, de comunitats, d'empreses, etc.  Intercanviar emocions, vivències, objectius de vida, històries familiars, records..., és una forma de retrobar-se que a vegades es fa difícil.

Aquest distanciament forçat farà molt mal a molta gent, però és una protecció per no contraure aquesta malaltia infecciosa que pot tenir posteriors seqüeles.

La relació minvada amb les altres persones i més encara amb la família perdurarà en la nostra ment durant molt de temps.

Celebrarem les festes del Nadal tots junts? Separats?, amb una mascareta tot el dia dificultant la respiració, la parla i l'audició? Dinar curt sense sobretaula? Nens i joves a part? Avis tan lluny com sigui possible? Bombolles familiars juntes? Les famílies que tenen avis en una residència, els en  trauran i ho celebraran amb ells corrent el risc? Com se sentiran ells si no surten, que molts potser no ho entendran?

Molts d'aquests avis han passat la guerra, però això, en aquestes alçades de la seva edat es fa difícil d'acceptar. El confinament tan estricte potser l'havien passat a la presó, encara que també es relacionaven amb els altres presos. Quan anunciaven un bombardeig, tots a corre-cuita als refugis antiaeris, deixant-ho tot. Llavors tots ben junts i compartint la por.

Ara se'ns demana o aconsella que estiguem com més lluny millor, els uns dels altres. Que controlem les nostres emocions efusives envers els altres. Fora el contacte!

Aquest Nadal per a mi serà d'angoixa, de patiment, incertesa i inseguretat pel que cal fer i com actuar, però tinc la gran sort d'estar escrivint.

Farem sobre la marxa, perquè encara queden uns dies.

Esperem amb candeletes la vacuna, que sembla que és la gran solució.

Desitjo que el Nadal 2021 sigui millor que aquest, per a tothom. Sense restriccions per moure's i apropar-se. Poder abraçar i fer petons sense miraments.

Nadal rere Nadal (Eduard Alonso)

  Onada rere onada

ens porten el Nadal

insondable batec al cor de l'onada.

 

Raig rere raig

el Sol es vesteix de flama

per a rebre el Nadal.

 

Alenada rere alenada

el vent del món

fa volar el Nadal.

 

Arrel rere arrel

els pentestels

abracen la terra.

 

Onada rere onada.

Raig rere raig.

Alenada rere alenada.

Arrel rere arrel.

Nadal rere Nadal.

Nadal diferent (Àngels Segu)

En un principi, quan tot estava per esbrinar, es vivia molt lligat als cicles naturals i també es vivia tot jugant amb la sort, demanant que la terra i el temps i, sobretot, el sol, fos propici per a adquirir una bona collita.

Les dates del Nadal giren al voltant del solstici d'hivern. El dia que la nit era més llarga es commemorava el naixement del sol, entre el 21 i el 22 de desembre; eren unes dates que se celebraven a totes les cultures, ja que es considerava el sol com a part essencial de la natura.

Abans que es visqués lligats als cicles naturals, quan encara no es vivia del que ens donava la terra, els habitants del planeta eren nòmades, collien i caçaven el que trobaven i estava al seu abast. És molt possible que ja aleshores en aquells temps tan inhòspits ja es commemorés o es fes alguna celebració d'alguna índole.

La tradició cristiana va connectar amb aquestes dates considerant que aquell naixement, el de Jesús, va portar llum al món, coincidint aquest esdeveniment amb el solstici d’hivern, ja que sembla ser que el dia 28 de desembre els cristians van fugir de Betlem, perquè Herodes va fer matar els innocents, els nens més petits. Així és com s’explica des d’un punt de vista bíblic.

A dia d’avui, en la nostra cultura encara hi és present una arrel cristiana, fins i tot per tots aquells que no són practicants i es consideren agnòstics, és una realitat que forma part del que en diríem esperit nadalenc, és com tornar una mica als nostres orígens com un sentiment de pertinença a una comunitat.

El Nadal ha estat un esdeveniment que sempre ha implicat molt els nens i això l'ha fet una festa molt entranyable, els nens el viuen amb molta il·lusió i això fa que la família s’aboqui amb una mena de goig col·lectiu que els involucra a tots i es retroben per aquestes dates any rere any tot esperant un món millor.

El que significa el Nadal, de veritat que no sé ben bé com descriure-ho, és dins nostre, és un conjunt de sentiments, una emoció, un desig, uns dies de trobades amb persones que de vegades fa temps que no veiem, però que desitgem que continuïn en les nostres vides, encara que moltes  vegades haguem tingut les nostres diferències personals.

Ara bé, no podem obviar que unes bones festes van ben acompanyades d’una taula ben parada, amb menges exquisides i postres selectes, tot plegat regat amb vins i escumosos de qualitat, i això, vulguem o no vulguem, dependrà una mica del poder adquisitiu de cada un de nosaltres, això és evident.

Crec, també, que aquest any serà força diferent. És possible, i potser seria el més raonable, que hi hagin famílies que no es puguin retrobar, uns perquè són lluny i d'altres perquè formen bombolles molt diferents i el sentit comú diu que és molt millor que no es retrobin. Potser l’esperit de Nadal aquest any l’haurem de deixar per una altra època. Fins i tot amb això, haurem marcat un nou esperit nadalenc?

Nadal (Maria Rosa Botey)

Jo tinc tanta mandra de tot, que estaria tot el dia ajaguda al sofà, però també vull complir amb els deures del taller.

Nadal, és força difícil, a part de la història, d'explicar-ho una mica bé.

Tinc entès que el pobre Jesús no va néixer pas en aquestes dates, però bé, l'Església ho va decidir així, doncs vale.

És molt curiós escoltar la gent aquests dies:

–Uuuffff, quin rotllo de dies!

–Jo estic trista perquè em porten records.

–Només penso en els que no hi són. (Durant tot l'any ni se'n recorden per res.)

Ahhhh, no oblidem pas que són dies de solidaritat, de bondat, de generositat i d'afartar-se fins a no poder més.

Pobre Jesús... Jo que hi crec (està documentat), me l'imagino escoltant i veient, allà on estigui, totes les animalades que fem per, suposadament, celebrar el seu naixement.

Llargues cues davant d'una botiga per comprar unes bambes de 100 € perquè la nena les demana. Llargues cues per un mòbil que acaba de sortir al mercat, 700 €. I aixi és com celebrem el Nadal.

I aquest any que no podem reunir tota la família, només fem que queixar-nos, com si s'acabés el món.

Doncs estiguem tots contents, ens estalviarem les discussions sobre els fills de p... dels polítics,  del rei emèrit, del no emèrit, i potser aquest NADAL el podrem acabar en pau i tranquil·litat,     assossegats i fins i tot contents.

 

A tots us desitjo el millor, per tot l'any proper, que espero que sigui una mica millor.

 

Aaahhhhh, i per si de cas Jesús n’està pendent, no ens costa gens donar-li les gràcies per tot el que tenim.

Una abraçada, però de veritat. 

L'arbre. Conte de Nadal (Montserrat Fortuny)

Hola, soc un arbre, alt i fort, amb moltes branques i moltes fulles.Visc a la vora d'un caminoi, que va des del mas fins al peu de la muntanya. Tinc molt a prop un rierol, on em reflecteixo. Els habitants d'aquesta masia són molt bona gent i els conec tots, perquè un moment o altre venen a seure a la meva ombra.

A tots els he estimats sempre però aquesta generació encara es fa estimar més. Són tots molt macos, molt forts, molt intel·ligents, sobretot la nena petita, que no passa dia que no vingui un moment a seure a la meva ombra i a tocar-me una branca i em diu: "Hola, arbre..."!

El temps va passant, també per a mi, encara que no se'm nota tant. Perquè, d'alt i fort sembla que ja no puc créixer més del que ja soc.

Sembla ahir, però la mocosa ja ha complert els 18 anys. Avui ha vingut amb l'hereu de can Vinyes, seuen a la meva ombra i... es fan un petó. Quina meravella! Em sembla que tot jo tremolo de goig i bellugo les branques per a demostrar la meva alegria, però ells es pensen que és l'aura que em fa brandar les rames...

Em deixen i corren, agafats de la mà, cap a la masia.

Passa el temps volant. Ha passat un any i ja s'han casat. Han tingut un nen, preciós.

Passa més temps i el petitó camina. El porten al meu aixopluc i s'asseu a la meva ombra i mira enlaire i riu, assenyalant-me les fulles i volent-les agafar amb totes dues mans. Me n'arrenca un parell, però ho dono per bé, no em vindrà de dues fulles...

Passa més temps encara. El noi ha crescut, s'ha casat i la nora ha vingut a viure amb els sogres, bonica i també molt bona noia. Quina sort per a ells i per a mi.

Encara que a mi em passa una gran desgràcia. Una nit de gran tempesta em cau un llamp al damunt... Quedo tot jo envoltat de flames...! Se n'adonen de seguida i corren amb galledes d'aigua i me les tiren al damunt. Sort de tenir el rierol ací mateix i, de mica en mica, gràcies a ser tanta colla arriant-me aigua pel damunt, aconsegueixen apagar el foc, que almenys no ha passat a cap arbre més. He quedat completament cremat. Només s'ha salvat una branca, una de les més llargues i gruixudes, però desenganxada del tronc, tirada per terra. L'hereu l'agafa i se l'emporta a la masia, la deixa al terra de la cuina-menjador, mirant-la amb disgust i tristor. Diu que alguna cosa en farà, no vol que "així s'acabi la memòria del nostre arbre més vell...".

Jo, per part meva, encara que només sóc un tros de tronc, continuo sentint i pensant i contemplant i entenent tot el que passa al meu voltant. Tota la meva força, la meva intel·ligència, se m'han traspassat al tronc pelat, igual que l'amor del meu cor...

Arriba la setmana de Nadal. L'hereu ha estat treballant amb el meu cos. N'ha fet una mena de tió. M'ha fet ulls, nas i boca i m'ha posat una barretina vermella al cap i, per l'altra banda (no vull dir "el cul", perquè sóc molt ben educat), hi ha un forat on hi caben torrons, neules i joguines.

Quan tornen de la missa del Gall, s'asseuen davant de la llar de foc (que encara conserven, malgrat haver transformat i modernitzat tota la cuina) i els nens comencen a donar-me cops, cridant: "Caga, tió...!"

I, naturalment, vaig deixant caure tota la meva càrrega de menges i joguines. Quina alegria per a tothom, sobretot per a mi, que em sento el protagonista de la festa...

Després, passat el dia de Reis, em porten a les golfes i m'hi deixen fins a l'any vinent.

M'hauré d'estar a dalt de tot, sota teulada, gairebé un any, però val la pena per l'alegria que tindran  tots, cada any, quan em baixin.

Al cap de tres anys estic bastant atrotinat. L'hereu em toca per tots costats; agafa la serra i el ribot i comença a maniobrar-me i, oh, sorpresa!, quedo convertit en un bastó.

"Serà un bon regal per a l'avi", diu. I em contempla, satisfet, i em toca per tot arreu, fent-me pessigolles.

També ho estic jo, de content i satisfet. Ja no hauré d'estar tancat a les golfes tot un any i tornaré a contemplar el sol de dia i les estrelles de nit! Com a la meva joventut!

Caminaré cada dia de la mà del més vell dels meus amics...!

Caminaré...! Cosa que no havia pogut fer mai, ni en la meva joventut...!

Una Pasqua diferent (Pilar Zabala)

 Avets de totes mides,

penjolls de llums i escumalls,

tirabuixons de cintes iridescents,

flors de pasqua amb llaços verds, grocs i vermells. 

Un poblet de suro,

un portal i uns pastors,

un àngel del Cel i una estrella,

una mula, un bou, una parella i un nadó.

                                                             Uns mags que s’acosten,

un caganer ajupit en un racó, 

   un riuet de paper de plata sota un pont,

    porquets, ovelles, peixos, ànecs i un pescador.

Cada any el mateix,

aquest, tot i ser diferent,

cap virus espatllarà la tradició,

menjarem canalons, figues, neules i torrons.

Altra cosa és el sentit del Nadal.

Aquest, cal portar-lo dins del cor,

reunits amb la família o potser sols,

  Nadal és cada dia, tornaran les abraçades i els petons.