Nadal (Maria Rosa Botey)

Jo tinc tanta mandra de tot, que estaria tot el dia ajaguda al sofà, però també vull complir amb els deures del taller.

Nadal, és força difícil, a part de la història, d'explicar-ho una mica bé.

Tinc entès que el pobre Jesús no va néixer pas en aquestes dates, però bé, l'Església ho va decidir així, doncs vale.

És molt curiós escoltar la gent aquests dies:

–Uuuffff, quin rotllo de dies!

–Jo estic trista perquè em porten records.

–Només penso en els que no hi són. (Durant tot l'any ni se'n recorden per res.)

Ahhhh, no oblidem pas que són dies de solidaritat, de bondat, de generositat i d'afartar-se fins a no poder més.

Pobre Jesús... Jo que hi crec (està documentat), me l'imagino escoltant i veient, allà on estigui, totes les animalades que fem per, suposadament, celebrar el seu naixement.

Llargues cues davant d'una botiga per comprar unes bambes de 100 € perquè la nena les demana. Llargues cues per un mòbil que acaba de sortir al mercat, 700 €. I aixi és com celebrem el Nadal.

I aquest any que no podem reunir tota la família, només fem que queixar-nos, com si s'acabés el món.

Doncs estiguem tots contents, ens estalviarem les discussions sobre els fills de p... dels polítics,  del rei emèrit, del no emèrit, i potser aquest NADAL el podrem acabar en pau i tranquil·litat,     assossegats i fins i tot contents.

 

A tots us desitjo el millor, per tot l'any proper, que espero que sigui una mica millor.

 

Aaahhhhh, i per si de cas Jesús n’està pendent, no ens costa gens donar-li les gràcies per tot el que tenim.

Una abraçada, però de veritat.