Estic situat en un
lloc que en dirien privilegiat i a una alçada prou còmoda, ni massa amunt ni
massa avall, es pot dir que a la mida justa per ser fàcil de trobar. El meu nom
és prou conegut, sóc interessant i estic ben documentat, tinc bona presència i
els comentaris que han fet de mi no poden ser millors.
A part d’això, no sé si us n’adoneu, però el cas és que en el meu espai
s’han anat encabint, a poc a poc, altres companys amb unes característiques
semblants a les meves i ara mateix estic comprimit al màxim i, per molt que
m’hi esforço, ja no em puc estrènyer més. De debò que estic preocupat, i és tan
gran l’angoixa que em tenalla que quasi no puc respirar.
Degut al meu currículum imaginava que la meva seria una vida plena
d’emocions i que tot sovint viatjaria d’un lloc a l’altre, acompanyat sempre de
persones que escollirien i valorarien la meva companyia, però desgraciadament
no ha anat gaire d’aquesta manera.
Crec que el problema és que massa aviat he deixat de ser una novetat
preferent per passar a ser una obra del passat. Actualment són tantes les
novetats que sovint surten a la llum que aviat deixen de ser-ho, quasi d’un dia
per l’altre, sempre empeses per d’altres de més destacada actualitat.
Ara ja gairebé ningú no m’acull entre les seves mans i això
m’entristeix profundament perquè trobo a faltar la seva presència i el seu
escalf, necessito saber i sentir que sóc útil i apreciat i que encara no estic
acabat.
No vull ser pessimista, però vist el que hi ha, temo molt que no hi
seré gaire temps més en aquesta biblioteca. Si la meva sort no millora acabaré
tancat i oblidat dins la foscor d’una capsa o bé em malvendran per no res.
Tindré molta sort si a la fi no acabo convertit en una apegalosa massa de
paper.
Capficat en aquests pensaments no m’havia adonat que una dona jove era
aturada al meu davant. L’agradós contacte dels seus dits amb la meva pell ha
aconseguit fer-me sorgir de nou la confiança i la il·lusió perdudes. Ara, dins
la seva bossa, viatjo feliç cap a un lloc desconegut. Comença per a mi una nova
aventura. Els déus dels llibres no m’han abandonat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada