El llibre més llegit (Anna Collado)

Tenia les tapes de color vermell i una fotografia a la portada on s’hi mostrava un paisatge àrid. El títol estava escrit amb lletres d’estil Times New Roman que ocupaven una tercera part de la portada. Les tres-centes cinquanta-dues pàgines estaven impreses amb un text uniforme i compacte. Amb pocs diàlegs i pocs punts i apart.

“Una altra vegada aquí?”, va pensar el bibliotecari quan un nou lector li va allargar el llibre per treure’l en préstec.

—Per què l’has agafat, aquest? —va preguntar el bibliotecari al lector— Te l’ha recomanat algú?

—No, no... no n’havia sentit a parlar mai, però alguna cosa m’ha portat cap a ell.

El bibliotecari havia preguntat el mateix a dues lectores i un lector, els tres darrers que se l’havien endut en préstec. I, curiosament, tots tres havien respost el mateix.

El llibre no era cap best seller, no l’havia escrit cap autor de culte ni tan sols mediàtic, però alguna cosa tenia que atrapava.

Quan dos dies després d’endur-se’l en préstec el darrer lector, el va retornar a la biblioteca, el bibliotecari va aprofitar la devolució per investigar una mica sobre l’exemplar. Va descobrir que des del moment en què havia entrat al catàleg de la biblioteca, feia dos mesos, havia estat cedit en préstec quaranta-tres vegades. Xafardejant una mica les fitxes dels lectors que se l’havien endut en préstec, va comprovar que els quaranta-tres lectors eren d’allò més variat en qüestió d’edat i sexe.

Va decidir fer una prova. Va instal·lar un expositor amb un rètol a dalt on hi deia: “La biblioteca recomana”. Hi va posar diferents llibres i en el prestatge situat més avall, gairebé arran de terra i en un dels extrems, hi va deixar el llibre misteriós. La resta d’exemplars que l’acompanyaven eren una selecció dels més llegits i coneguts dels darrers temps. Va tornar al darrere del taulell i va asseure’s a esperar. No va haver d’esperar gaire temps. La primera lectora que va passar per allà, una noia que marxava de la biblioteca, quan va ser al llindar de la porta va recular i va anar directe a l’expositor, es va ajupir i va agafar el llibre sense ni tan sols mirar la resta.

ID 40088624 © Bahrialtay | Dreamstime.com

Quan es va adreçar al taulell per demanar-ne el préstec, el bibliotecari va empescar-se una excusa:

—Ens hauràs de disculpar, Laura —li va dir a la noia—. L’ordinador me’l mostra com a reservat i no te’l puc deixar... es deu tractar d’un error de qui ha instal·lat l’expositor.... Em sap greu.

—Bé, no passa res. El puc reservar, però, oi? Voldria llegir-lo.

—Sí, sí, és clar!

El bibliotecari va esperar uns minuts i va tornar a situar-lo a l’expositor, al mateix lloc. Per la seva sorpresa, cada vegada que el posava a lloc, la primera persona que passava per allà l’agafava per endur-se’l en préstec.

Quan es va convèncer que la veracitat de la seva sospita era real, va concloure: Aquest llibre és un líder nat, l’haurem de vigilar d’aprop.