Sobre la lletra A (Antònia García)

 
Ah, mira que fàcil. Obro un abecedari i trio la A.

     Bé, és la primera lletra de l'alfabet llatí i es diu “a”. I la primera de l'alfabet grec, que es diu “alfa”. La primera lletra de l'alfabet alifat, l'àrab, es diu “àlif”. I la primera de l'alfabet hebreu, es diu “alef”. En aquests dos últims casos no representen una vocal, encara que ens ho sembli.

     A l'origen de l'escriptura, sembla que la forma de la lletra A, així en majúscula, però invertida, amb la punxa cap avall, representava un bou; concretament, el cap d'un bou, amb les banyes. Amb el temps, la forma o el dibuix de les lletres ha anat evolucionant fins a la forma amb què les coneixem ara.

     És una lletra, doncs, d'origen molt antic. De fet, representa un so que és dels primers que diuen els infants quan comencen a parlar. I devia ser així entre els primers homes que van provar de fer-ho. Vaja, que he triat una lletra de prestigi.

    Amb la lletra A, faria... Què faria? Primer la pronunciaria unes quantes vegades en tons diferents: a..., ha!, ah, a?, aaa... Després l'escriuria en un full de paper, amb llapis, amb bolígraf, amb retoladors de colors, amb ploma estilogràfica, amb pinzell i tinta xinesa... La dibuixaria amb tot d'ornaments i miniatures, amb colors vius i amb daurats, com les caplletres dels llibres antics i els pergamins; la faria en lletra anglesa, que és molt elegant, o en lletra rodona. Engegaria l'ordinador i obriria un arxiu on guardaria un mostrari de lletres A, en Ariel, en Times New Roman, en Calibrí, etc., de mida 10, de 12, de 14... De color verd, magenta, turquesa... Faria cal·ligrames només amb la A, que representessin el sol, la lluna, les estrelles... Faria l'inquietant triangle

ABRACADABRA

ABRACADABR

ABRACADAB

ABRACADA

ABRACAD

ABRACA

ABRAC

ABRA

ABR

AB

A

    Després aniria a la cuina i pastaria una barreja de farina, ous, llet, mantega, canyella, llevat  i una pela de llimona, i un cop la pasta a punt, li donaria forma de A i l'enfornaria una mitja horeta.

    Mentrestant, aniria a buscar la capsa de les manualitats i brodaria unes quantes A, a punt de creu, a punt de cadeneta... Retallaria A de mides diferents en papers de colors, les enfilaria amb cordonet fi, en faria mòbils i els penjaria al sostre de la sala. Agafaria taps de suro que tinc guardats, els pintaria unes A amb purpurina i els lligaria a la cortina de macramé.

    Un cop la coca amb forma d'A ja estigués cuita i s'hagués refredat una mica, me'n tallaria un bon tros i me'l menjaria junt amb una tassa de xocolata desfeta.

   I després, per cremar calories, sortiria a passejar fins al parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron. Allí on hi ha el “Poema visual transitable en tres parts” de Joan Brossa, amb la grandiosa A, allí m'asseuria una estona per contemplar aquella meravella i meditar sobre la petitesa de l'ésser humà.

   Finalment, tornaria a casa i m'estaria fins a la matinada mirant al diccionari les paraules que comencen amb la lletra A i procurant retenir a la memòria les definicions corresponents. Seria un dia d'allò més ben aprofitat.