Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 217. Els somnis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 217. Els somnis. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de febrer del 2021

Somnis (Montserrat Fortuny)

Són molt importants els somnis... El somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, que bonic! Preciós. Però també recordo haver llegit uns somnis de terror, d'un altre escriptor anglès, de qui no recordo el nom... Potser Edgar Alan Poe...? Em sembla que sí. Encara hi penso i m'agafen esgarrifances...! Un és d'un conductor de tren, que a la nit veu un home mort a la via... No vull pensar-hi...!

Jo, de molt petita, també en vaig tenir un, de somni de por: la tieta Margarita m'havia portat al Patronat del Poblet a veure Els pastorets, de manera que devia ser a prop de Nadal. I els dimonis em van fer molta por. Aquella nit els vaig somniar i em vaig despertar plorant.

Què et passa, nena? Per què plores...! Em va dir la mare.

És que he somniat...

Què has somniat?

Sembla mentida però em va fer vergonya dir que havia somniat amb els dimonis i vaig dir:

Una data...!

–Una data? Què vols dir?

Sí, sí, una data...

Nena, no t'entenc... Què és una data?

Va dir al pare: "Mira, noi, diu que ha somniat amb una "data"...! I ell tampoc no ho va entendre.

No t'entenem !Què és una "data"?

Un "datolí"...!

I llavors sí que em van entendre i encara riuen. (És un dir...)

I, de jove, va durar una temporada que somniava que volava, sense ales. Se m'aixecaven els peus de terra, potser un metre enlaire, i jo caminava sense tocar a terra. Era molt divertit!

Ara, actualment, sé que somnio sempre, de vegades amb persones mortes i amb algunes que encara viuen, però més encara amb molts difunts... Me'n recordo al despertar-me i després, de seguida, se me'n van de la memòria i no recordo gens què he somniat... Deu ser cosa de l'edat...

Somni o realitat (Antònia García)

Sona el despertador. L'aturo. Em llevo. Esmorzo. Me'n vaig a la feina.

La feina...! Cada dia igual. Monotonia. Les mateixes gestions. Les mateixes cares. Les mateixes veus. El dinar, lleuger. Només tinc mitja hora. El menú és força repetitiu al self-service. La feina de la tarda, soporífera. N'estic tip d'aquesta vida.

Hora de plegar! Per fi! Me'n vaig a casa.

Preparo el sopar. Trec de la nevera el plat de verdura i el tall de peix que em van sobrar d'ahir. Connecto l'aparell de televisió. Busco el canal on fan notícies.

Al cap d'una estona me'n vaig a dormir. Me'n vaig a somiar. Cada nit somio. De primer, les cames se'm van adormint, provo de moure-les i no em responen. La respiració se'm torna compassada. Les parpelles em pesen... Em fico en una cova arran del mar. El terra de la cova és d'arena fina. Les onades entren i surten. Mullen l'arena i les roques de la cova. Arriba una barca i jo m'amago darrere de les pedres. Veig una noia a la barca. “ Sònia!” crido. Surto de l'amagatall. M'enfilo a la barca. La Sònia m'ensenya les mans, plenes de petxines i caragols de mar. Naveguem fins a una illa voltada d'esculls. Trobem un freu i podem arribar a terra ferma. A la platja hi ha restes de crancs. Després, palmeres. Una muntanya que sembla un volcà. La Sònia vol pujar-hi però jo no...

Sona el despertador. L'aturo. Em llevo. Esmorzo. Me'n vaig a la feina... Cada dia igual. Monotonia.

Me'n vaig a casa. Preparo el sopar...

Al cap d'una estona me'n vaig al llit... Els braços i les mans se'm van adormint... Les parpelles em pesen... Torno de plaça amb el cistell ple. Tinc menjar per tres o quatre dies. Quan sóc al meu carrer trobo tres nois que duen unes escales de pintor. Les posen arran del portal de casa, s'hi enfilen  i... “Eh!, què feu!” crido. Estan entrant al meu balcó! Els llanço una albergínia i quatre pastanagues... Ells agafen els testos i em llancen els geranis. “Desgraciats!” crido. “Baixeu d'aquí o avisaré la policia!” De seguida m'arriben les seves riallades plenes de sarcasme. “Ha, ha, ha...!” Faig un salt increïble. Passo de llarg del meu balcó i arribo al terrat. Allí, el gat de la portera està prenent el sol, tot caragoladet damunt de les rajoles. S'espavila de cop, fa un marrameu estrident, treu les ungles retràctils i es posa en posició d'atac... Jo també! M'adono que tinc ungles retràctils. Just abans que arribem a un cos a cos, s'acosta un helicòpter, s'atura damunt nostre, en baixa un socorrista per una corda o un cable, em posa un arnès i em lliga fortament al seu cos. Ens elevem cap a l'helicòpter...

Sona el despertador. L'aturo. Em llevo. Esmorzo. Me'n vaig a la feina... Cada dia igual.

Hora de plegar! Per fi! Me'n vaig a casa.

Preparo el sopar. Al cap d'una estona me'n vaig a dormir. No sento les cames... Les parpelles em pesen... noto com els ulls giravolten frenèticament sota les parpelles... Entro a la sala de reunions... Avui s'ha de trobar l'espia... És aquest, potser? O potser aquesta? “Vinga”, diu l'home dels cabells blancs, “que no tenim tot el dia...!” Tothom posa el seu mòbil sobre la taula. Al punt de les dotze tots els mòbils comencen a sonar alhora... Obro la finestra, agafo els mòbils, un per un, i els vaig llançant al riu. “Apa, tot arreglat!” Que estrany... Ningú no en fa cas... Les deu dones i els quinze homes que hi havia a la sala anem sortint ordenadament. A la porta de l'edifici hi ha un autocar. Tots hi anem pujant. El vehicle s'enfila per una carretera en forma d'espiral...

Somio que sona el despertador. L'aturo. Somio que em llevo. Esmorzo. Somio que me'n vaig a la feina... Cada dia igual. Monotonia. Somio...

Em desperto. S'ha acabat el somni pesat, monòton, sense cap al·licient. Ara estic entre els meus amics, en un descampat, voltat d'imatges oníriques que es van plegant com si fossin un llibre. Aviat sortirà el sol. És l'equinocci de la primavera. Em sento ben despert. Eixorivit. Completament desvetllat...

Somni (Eduard Alonso)

 Tenen els somnis data de caducitat? Tenen data de caducitat les imatges, pensaments i altres fenòmens psíquics que esdevenen amb aparença de realitat durant el son? Com respondre aquesta pregunta?

En general, la data de caducitat significa que diversos aliments han perdut la seva seguretat alimentària i experimenten un procés de degradació.

L'escenari del somni. L'escenari on sóc: una caixa d'escala d'una finca de l'Eixample. La caixa és petita, grisa, bruta. Fa temps que no es neteja. L'ascensor puja i baixa descontrolat. Premo el botó de trucada, però no es para mai.

La qüestió: per què el somni és sempre el mateix?

El soroll de l'ascensor, el color gris dominant-t'ho tot, la pols acumulada al terra, l'escassa i malaltissa llum.

No cal preguntar-se pel seu naixement, ja que l'evidència és clara. El que cal preguntar-se és si els somnis caduquen, si moren.

Pot ser que els somnis no tinguin ni cap ni peus? Tenen els somnis principi i final?

Per exemple, jo sempre surto vestit amb una parca blanca i  vermella, texans i vambes blaves. Quin avorriment! Sempre el mateix! Pocs somnis que tinc, i he de suportar aquest producte psíquic avorrit i pesat sense suc ni bruc.

Els somnis (Àngels Segu)

 Què son els somnis? Són imaginació desbordada o tenen algun significat real, alguna vivència frustrada o algun estigma interior que ens ha marcat per la resta de l’existència, qui sap el  què ens volen dir els somnis, quan els tenim, ens volen dir alguna cosa...


Quan dormim o almenys és el què em passa a mi, gairebé mai sé si somio o no, la veritat és que quasi mai sé si ho faig , i al cap d’una estona ja no sé de què anava, i si alguna vagada em desperto és perquè m’ha sobresaltat el seu contingut,  però el record em dura uns instants.

Tot i que segons Freud el pare del psicoanàlisis, que va capgira la psiquiatria, va esbrinar i va assegurar que sembla ser que els somnis son part tot d’allò, que ens preocupa i saber-los interpretar tota una ciència, però en la vida real, no sé jo si ens resolent alguna cosa o més aviat ens confonen. A mi és el que me sol passar.

Us explicaré un somni que vaig tenir ara no fa gaires dies, que com que ja tenia present que havia d’escriure sobre els somnis, vaig pensar, a veure si soc capaç de retenir-lo i sembla que ho vaig aconseguir: bes per on, ja no sé com acaba, però miraré de fer-vos-en cinc cèntims.

Anava jo caminant amb un amic, que per cert ja no hi és en aquest món i per desgràcia va tenir un final molt poc habitual, que ara m’estimo més no explicar-vos per no estendre’m massa,  i com us deia, li vaig dir aquell noi, que  estava cansada, i em va dur a collibè, una bona estona i després li vaig demanar alguna cosa absurda, que ja no recordo quina és i també, m’ho va concedir. Tot plegat molt estrany, com la majoria de somnis.

Quina mena de màgia simbòlica hi ha dins dels nostres serveis, que escruta el nostre interior i ens sacseja i ens fa viure esdeveniments absurds,  tot un misteri, aquest potser més gran que el de la santíssima trinitat, jo ja  no sé gairebé com surti-me’n d’aquesta, tot un embolic per experts.

De totes maneres somiar, jo crec que és bo i deixar anar els pensaments i somiar truites com diu una de les nostres dites és fins i tot relaxant; això jo crec que ho sabien fer molt bé els escriptors de la literatura antiga, en tenim una bona representació, amb el Somni d’una Nit d’Estiu de Shakespeare: una història envolada de misteri i somni en un entorn molt suggerent.

En el transcurs de l’obra, tot sembla  estrany i difícil d’entendre, però com l’obra està com en un somni, res sembla inversemblant, tot i que ven mirat potser Shakespeare ja ens volia dir que tot somni  té el seu significat?

El somni (Núria Roca)

Què és un somni?

És una fantasia del cervell que quan dorms fa de les seves?

És un desig que vols que es faci realitat?

Es pot somniar dormint, però també despert.

Un somni és com una pel·lícula que et passa per la ment quan dorms: vivències que has tingut els dies anteriors, èpoques passades, fragments d'angoixes, escenes que t'afecten a vegades sense saber-ho. Fins i tot els somnis poden arribar a ser recurrents, que es repeteixen molt semblants vàries vegades. És l'inconscient que de nit et fa viure situacions mal viscudes o, al revés, que han sigut satisfactòries per a tu.

A mi normalment el somni em serveix per desencallar i poder interpretar a vegades mals moments que no he sabut identificar quan estava desperta. En el fons jo crec que afavoreixen el coneixement més profund d'un mateix.

A vegades el cervell, durant el repòs, quasi sempre per la nit, que el son és més profund, et proporciona escenes, en fragments, de vivències que t'han afectat quan estaves despert, molts cops sense adonar-te'n, tan agradables com desagradables, intensives, inapercebibles, xocants, estranyes, etc.

Trobo curiós que tinguis un somni angoixant, de por, i et despertis sobtadament pel teu plor o somicant en veu alta, com si fos realitat. Que t'adormis un altre cop amb el pensament que tot ha sigut un somni i tornis a seguir amb el mateix somni o semblant, com si fos una continuació.

El meu somni recurrent és haver de fer un viatge, normalment sempre amb presses, haver d'omplir una maleta o més d'una, fer preparatius per un viatge amb avió, tren, amb un transport aliè al teu.

La situació és estressant, em deixo coses o no les trobo, les vaig a buscar amb el perill de fer tard, estic perdent el transport, el somni s'acaba així, no hi ha final, però la mala estona ja l'he passada encara que sigui irreal. Em desperto recordant el somni.

Jo interpreto aquest somni recurrent, al meu entendre, que poden ser angoixes i nervis passats en els preparatius dels viatges. Durant molts anys amb criatures petites he fet moltes maletes i bosses en molts desplaçaments fora de la ciutat, muntanya, platja, turisme, etc. Normalment amb el cotxe propi i també d'altres arrossegant la caravana.

Quan eren nadons portava de tot, per si de cas. Les maletes, a part de roba i calçat, per calor i per fred, també medicaments, farinetes, bolquers, joguines, contes, papers i colors, etc. La feina era, reduir els embalums, comprimint i ordenant per encabir-ho tot. Aquest tràfec era fet amb il·lusió, però també era molt estressant, ja que pel mig pul·lulaven els nens petits de diferents edats, que no em tocava més remei que fer vàries coses a la vegada.

Quan sortíem tots carregats, descansava al cotxe, em treia un pes de sobre, havia acabat de fer paquets. Potser al cap d'una estona sentia: –Quan arribaremmmm?–. Llavors inventa coses per distreure la canalla perquè no se'ls faci llarg el viatge. O això o tolerar –Aquest m'ha donat un cop, se'm posa a sobre, no em deixa lloc..., tinc pipí, etc... El millor era portar-los adormits. Amb la qual cosa potser jo també feia una becaina.

Somniar desperts.

També ens trobem amb uns altres somnis que podem anomenar desitjos. Poden ser més o menys realitats.

Somniar en projectes a realitzar o fixar objectius a la teva existència, fa viure amb il·lusió per acomplir-los i la vida es fa més agradable.

No hauríem de deixar de somniar per portar a terme els nostres desitjos i lluitar per arribar al nostre objectiu fixat. Tot i que molts cops és difícil i no s'acompleix del tot, la il·lusió s'ha de mantenir viva i sempre seguir la lluita tant com es pugui, per trobar nous objectius.

Escriure a vegades també pot ser un somni. Quan escrius un conte, un relat, la teva fantasia vola pels núvols, el teu pensament té bocins de somnis que fas realitat en el paper. En una novel·la hi ha molts petits somnis, que l'escriptor plasma perquè quan la llegeixis visquis la realitat que l'autor ha vivenciat, ha sentit, ha somniat, ha desitjat, ha observat, ha descrit en paraules perquè les facis teves.

Conclusió: Vull seguir somniant. I vosaltres?