Els oceans són la
raó del meu origen. El sol marca el procés de la meva existència i als oceans
retorno després que la meva missió ha estat acomplerta.
En sortir del mar, em deixo anar fins a les altures embolcallada en un
mantell vaporós que, en el seu avançar, es desdibuixa perfilant un munt de
formes i mides diferents. El vent és el guia que du el timó de la meva ruta i a
ell m'abandono fent camí cap a cadascun dels meus destins.
Sóc desitjada i ben rebuda en la majoria de racons de la terra, tot i
que també és molt clar que se'm considera la causant d'un munt de problemes i
desgràcies.
Ja se sap que mai no plou a gust de tothom. No sempre aconsegueixo
afavorir els camps ni els conreus més assedegats i que, de vegades, em llanço a
ploure amb tanta desmesura que causo tota mena d'inundacions i desfetes.
Aquestes situacions tan lamentables no depenen tan sols de mi, en realitat es
deuen a un fenomen atmosfèric tan complex que sobrepassa la mesura del meu
propi control. És per això que aquests contratemps em fan sentir molt
apesarada, perquè no és ni ha estat mai la meva intenció causar cap desgràcia.
Sovint, durant el temps dels meus desplaçaments, em veig acompanyada
per un seguit de llamps i trons, un veritable i grandiós espectacle que
acostuma a fer més soroll i espant que no pas mal.
A l'hivern, són molts els indrets on acabo aterrant suaument amb el meu
vestit més blanc; llavors sóc anomenada neu en lloc de pluja. També em diuen
calamarsa quan, en desfermar-se sobtadament les forces de la natura, acabo
transformada en arrodonits i durs fragments de gel capaços de trinxar les
millors collites.
El més positiu de la meva tasca és que allà on em deixo caure
desapareix ràpidament la pol·lució que embruta i contamina l'aire. Netejo
carrers, clavegueres, torrents, rius i rieres. Afavoreixo la crescuda dels
éssers vegetals, omplo basses i pantans i sacio la set de molts animals.
Així sóc jo, la desitjada i alhora menystinguda pluja.
