Fa
dos anys vaig anar vuit dies del mes de juliol a Viella, sempre fixa
al mateix hotel i, des d'allí, vàrem fer excursions per a veure
tots els seus racons i va ser molt bonic i interessant. Fins i tot
vàrem anar un dia a Lourdes, que feia molts anys que no hi havia
estat.
L'any
passat, el mateix grup, el dels Oblats Benedictins de Montserrat,
vàrem anar al País Basc: Àlaba, Bilbao i Vitòria i pobles i
poblets de les tres províncies, molt bonics i interessants. Dues
vegades en barca, preciós. Total, també vuit dies.
Enguany
van a Cuenca i Guadalajara i els seus voltants, començant per
Albarracín, que no hi he estat mai i en tinc molt bones referències
i moltes ganes d'anar-hi... però la meva cosina no hi va i el
suplement individual d'habitació ja és de 280 euros i no estic per
a dormir amb alguna companya que ronqui... I no hi vaig, al final.
Aquests
últims anys, passats aquests dies de viatge, m'estava a Sant Feliu
de Guíxols i, enguany, m'hi penso estar tots tres mesos d'estiu, amb
anades i vingudes a Barcelona, això sí.
Ja
n'he parlat altres vegades de Sant Feliu, lloc de naixement de la
meva mare i de les seves tres germanes. Hi tinc un pis, compartit amb
una amiga, que ara ja no hi va per raons de salut, al centre del
centre, ben a prop de l'Ajuntament, la Rambla, la plaça del Mercat,
la Porta Ferrada i, el més important, a tocar de la platja, del mar,
el nostre meravellós mediterrani.
Fa
molts anys que hi vaig i hi tinc moltes amigues. Algunes ja han
marxat al Mar Etern i algunes de noves, cada estiu alguna més. Allà
és on vaig conèixer la Rosó Soler, la germana gran de la Núria,
que em va engrescar per anar al Taller d'Escriptura Rocaguinarda i
que no l'he deixat mai més.
Però
les més entranyables són la Trini i la Conxita, de la meva mateixa
edat, molt eixerides i que els agrada tant com a mi banyar-se cada
dia al mar.
A
més, cada estiu anem un dia, o dos o tres, a Sant Antoni de Calonge
i, de vegades, a Lloret o a Tossa, aquesta última, en barca, anar i
tornar, amb mar serena o bellugada, depèn del vent. I també a
l'Escala o a algun altre lloc.
Fins
fa poc hi tenia una altra amiga, la Cèlia, però que ens va deixar
aviat farà dos anys. Amb ella anava a caminar i a mostrar-li racons
bonics que ella no coneixia, o bé ens assèiem en un lloc maco, que
n'hi ha molts a Sant Feliu, i jo treia el bloc i el llapis o el boli
i em posava a dibuixar, mentre ella xerrava, que no deixava cap
moment per a avorrir-me.
L'any
passat ja vaig anar sola a dibuixar, perquè les altres amigues tenen
feina amb els fills i nets i jo repeteixo els dibuixos, perquè ja
tinc tots els racons multiplicats al bloc.
També
llegeixo les revistes que hi ha i el llibre recomanat per als deures
del Taller.
