Ja
he dit altres vegades que el primer llibre que em van portar els Reis
va ser El cielo, de Comas Solà, perquè m'agradava molt
l'astronomia, des de ben petita. Bé, doncs, el segon va ser Las
mil y una noches, en castellà, perquè eren els anys
quaranta i ja sabeu...
No
era el veritable, no. Era una edició per a infants i ni hi figurava
la Scherezade, ni el rei, ni res, començava per un conte i acabava
en un altre. Exactament:
Aladino
o la lámpara maravillosa
La
maravillosa historia del hada Pari Banu y los dos perros negros.
La
montaña de Iman
Simbad
el marino (en 9 capítols) i
Soñar
despierto.
Això
sí, tot el llibre és ple de bonics dibuixos de colors, que jo, amb
molta il·lusió i força traça, anava copiant, perquè ja
m'agradava tant dibuixar com llegir. L'edició és de Saturnino
Calleja.
Van
passar els anys i ja, als meus catorze, potser, els Reis me'n van
portar un altre, de Las mil y una noches, de
l'editorial Ramon Sopena, i és molt més gruixut que el primer i
comença amb la introducció verdadera:
Els
dos germans, prínceps dels Saràmides, sobirants de Pèrsia,
Soharian i Schezenan. La història del gran, que descobreix la
infidelitat de la seva dona, la mata i cada vegada que es torna a
casar, fa matar la dona a la matinada. I també fa descobrir al seu
germà que, a ell, també l'enganya l'esposa. Fins que, un dia, una
noia molt bona i molt bonica, filla del gran visir, la Scherezade, va
convèncer el seu pare que la casés amb el soldà.
La
primera nit, ja a l'albada, acompanyada de la seva germana petita, la
Dinarza, va començar a narrar contes al soldà, tan bonics i
interessants que no la va fer matar, per a poder seguir
escoltant-los.
I
així van passar mil i una nits, fins que va acabar el seu repertori
i es va presentar al seu marit, acompanyada dels seus tres fillets,
que havia tingut durant aquest espai de temps, un de tres anys,
l'altre de dos i el tercer, de pocs mesos; i el soldà, en veure el
valor de la seva esposa, no la va fer matar i van continuar, tots ben
feliços.
Aquest
segon, també, té magnífics dibuixos en blanc i negre davant de
cada començament de conte, ben adequats i, de tant en tant, n'hi ha
de pàgina sencera, de colors i molt originals.
Són
65 contes, molts de molt coneguts, com ara Simbad el marino,
La historia de Aladino o la lámpara naravillosa,
Alí-Babá y los cuarenta ladrones... I molts més molt
interessants, però no n'hi ha cap que no es pugui explicar als nens
i nenes, cosa que passa al tercer, que també tinc, aquest ja comprat
quan jo ja era molt gran i que consta de tres volums, de l’Editorial
Vergara. Aquests tres exemplars es podrien dividir en diversos temes
i diferents orígens, com ara: "Indis, Perses, Musulmans,
Iraquians" i en diferents estils, com "contes meravellosos,
novel·les de cavalleria, de fons amorós, picaresc, de viatges,
marítims, de llegendes, contes didàctics, contes humorístics,
d'anècdotes..."
Té
preciosos dibuixos, en colors i de pàgina sencera, i no es pot
comparar als dos altres anteriors que us he explicat perquè és,
veritablement, meravellós.
Ara
fa molt de temps que no l'he llegit i potser ho tornaré a fer i
tornaré a gaudir de la lectura.