Ens vindrà una altra glaciació.
S'haurà acabat la gran secada
que ens acostava a l'extinció.
Baixaran lentes les geleres,
i rebran pluges els deserts.
Ho sap tothom, i és profecia.
La gent irà amb alegria
i amb els paraigües ben oberts.
Farà molt fred. Tots abrigats,
a casa, tots ben encantats
mirant la tele tot el dia.
La tele sap la profecia.
Veurem passar, pels freds carrers,
trineus, rens, foques i pingüins,
ossos blancs grossos, inuits prims,
i ens comprarem un caiac
i un anorac.
És profecia. Tothom ho sap.
I ben cansats de tant de fred,
hivernarem a l'hivernacle,
i no veurem ja l'espectacle
de platges plenes tot el dia.
Ho sap tothom, i és profecia.
Mig congelats, farem un tec:
menjarem peixos fumats, secs.
Talment semblaran ambrosia.
Així està escrit que passarà.
El vaticini ho contarà.
Ho sap tothom, i és profecia
que un bon jorn tot canviarà.
Sortirà el sol, naixerà el dia,
sortirem d'una tal letargia,
també la glaciació s'acabarà.
Un estel, damunt d'una establia,
que ha nascut un infant ens dirà
i la vida altre cop somriurà.
