A la Núria Soler Gallèn

                            Oh, Núria, amiga entranyable,

                            intel·ligent, culta, afable,

                            bona base del Taller.

                             Voluntat  indomable

                             era la teva, considerable.

                             Forta, altruista,

                             gran nedadora,

                             atleta  en tota hora.

                             La teva fina ironia,

                            la teva sana alegria

                            seran sempre en nosaltres

                            al Taller, a casa i sempre,

                            tant al matí com al vespre,

                            a la nit estrellada

                            i als matins, a l’albada.

                           Sentirem sempre la teva veu,

                           alta, forta i també greu.

                           Les cendres al teu jardí,

                           sota les llimones i el gessamí…

                           Adéu, anem fent camí…

                           Sempre amable, admirable.

                            D'una voluntat  indomable,

                            sempre et recordarem,

                            sempre t’estimarem!

Comiat per a la Núria (1943-2017)

Costa pensar que ja no et veuré més, Núria. Vam començar al mateix temps la nostra activitat al taller d'escriptura, ja des del seu inici, fa un grapat d'anys.

     Segons com, sembla que el temps no hagi passat.

   Encara em sembla que et veig, parlant amb passió dels llibres que llegies. Et fixaves en les expressions, en la manera com els autors sabien transmetre les emocions i quins recursos feien servir per explicar els fets. I quan escrivies, miraves de fer-ho com ells, buscaves les paraules més adients, que tinguessin el significat exacte per expressar el teu pensament.

    T'estimaves la lectura, l'aprenentatge continu a través dels diccionaris i les gramàtiques. Cada paraula nova que trobaves era com un petit tresor que incorporaves al teu extens vocabulari i després ho comparties amb nosaltres.

    Un altre aspecte de la teva manera de ser era l'amor per la naturalesa. Des de molt jove t'havies aficionat a la muntanya. Gaudies amb la contemplació dels paisatges, dels rius i llacs. I el mar. El mar era l'element amb què més t'identificaves. El senties a la pell, a les venes. Formava part de tu.

    La família era la teva vida. Pensaves en ells. Et preocupaves per ells. L'afecte per les persones del teu nucli familiar s'estenia també a les persones del teu entorn, les amistats, els companys. Eres generosa i comparties amb ells el teu temps, els teus sentiments.

    No podies sofrir les injustícies, la indiferència, la insensibilitat davant del patiment dels altres. Aquestes coses et revoltaven.

    Amb els companys del taller d'escriptura eres amable, oberta, oportuna amb els comentaris, amb una ironia subtil quan s'esqueia. Eres riallera, segura de tu mateixa, servicial. Mantenies la cohesió del grup sense haver de fer cap esforç, sense ni adonar-te'n.

    Davant de la malaltia i de l'adversitat, vas ser valenta i ho vas encarar amb serenitat. Vas lluitar amb coratge per la teva vida, amb l'ajuda de la teva família. No et vas rendir mai.

    Em queda el goig d'haver gaudit de la teva companyia i de la teva amistat durant força anys. Et recordaré amb enyorança, Núria, i et tindré sempre al pensament amb tot el meu afecte.

Comiat de la Núria (Coral Romà)

Em costa de creure que te n’has anat per sempre, Núria, i sense que t’hagi pogut acomiadar ni que fos amb una darrera abraçada... Quin greu.

Has volgut desaparèixer entre flames, un destí adient per a tu perquè has estat una dona de foc, rebel i plena d’energia. I has volgut reposar després en aquest bonic jardí frescal, cosa que també t’escau perquè eres també una dona de terra, sòlida i fèrtil.

Núria Foc; plena d’empenta, vivacitat i curiositat imparables. De rialla alegre, d’humor espurnejant, de rèpliques ocurrents i llengua esmolada. Eres ràpida de pensament i tenies la intel·ligència sempre activa.

Núria Terra; et senties també molt arrelada al país, plena d’amor profund a una llengua i un territori molt estimats, i defensats sempre amb passió. I era terral també l’amistat que teníem, sòlidament plantada, i alimentada amb la generositat del teu cor.  

Núria Foc; semblaves feréstega de vegades, però l’aparent brusquedat embolcallava un fons de tendresa lluminosa que de tant en tant treia el nas als teus escrits.

Núria Terra; et caracteritzaven la fermesa i la valentia, el teu anar sempre de cara i sense vacil·lar, desdenyant les tebiors i les hipocresies de tota mena. Tenies una gran fortalesa i un caràcter decidit, i demostraves coratge en tot el que deies i feies.

Núria Foc; plena de rebel·lia i de rauxa, sempre disposada a lluitar pel que consideraves just i valuós, la guspira de la llibertat sempre encesa als teus ulls.

Per tot això i més et trobaré molt a faltar, Núria. Ha estat un regal i un honor poder-te conèixer. Avui és des de lluny que t’escric aquestes poques paraules, però em guardaré ben a prop, al cor i per sempre, la teva amistat i el teu record.