Lucrècia Borgia, una dona vilipendiada (Pilar Zabala)

Lucrècia sent dins seu un gran desassossec que la trasbalsa i commociona. Sense adonar-se’n, rebrega, nerviosa, la carta que duu entre les mans mentre camina d'un costat a l'altre de les seves estances. Guiulia, la donzella de confiança, observa els moviments compulsius de la seva senyora mentre espera, pacient, que aquesta li confiï el motiu de la seva inquietud.

     Lucrècia recorda que amb només tretze anys es va trobar casada amb un home que no estimava. Va ser un matrimoni de conveniència dictat pel seu pare, un home ambiciós que tenia un únic objectiu, arribar a aconseguir el màxim poder eclesiàstic. Més tard, quan les estratègies polítiques van canviar de rumb, Lucrècia va tornar a ser utilitzada com a moneda de canvi en un segon matrimoni. La seva dissort no va acabar aquí. Tenia 22 anys quan va contraure un tercer matrimoni, naturalment imposat, com els altres dos anteriors.

     Ara, passats els anys, Lucrècia és una jove i atractiva vídua de 32 anys. La carta que duu a les mans és del seu germà Cèsar i en ella li demana que deixi enrere la cort de Ferrara i torni al Vaticà on ell i el seu pare l'esperen ansiosament.

     Aquest cop Lucrècia no està disposada a cedir davant les ordres imperioses de ningú de la seva família. Sempre ha estat sotmesa, però ara, per primer cop a la seva vida, està decidida a mostrar-se desafiant davant de qualsevol dels seus requeriments.

     –Escolta, Guiulia, saps tan bé com jo que els rumors i les intrigues sobre la meva persona no deixen de créixer. Sóc conscient que en la meva joventut vaig fer coses de les quals em penedeixo profundament, però de cap manera he estat una mala persona viciosa i malvada com es vol fer creure. La llegenda negra que els meus enemics cabdellen i fan créixer al meu voltant em preocupa relativament, però el que sí que em dol i desespera és que aquestes perverses enraonies acabin perjudicant també els meus fills.

     »Els he estimat i els estimo per damunt de tot. Ells han estat brúixola i guia en el meu laberíntic, pedregós i confús camí. Veure'ls créixer dia rere dia al meu costat ha donat sentit i esperança a la meva vida, sense ells no sé què hauria estat de mi. 

     »És per això que, pensant per damunt de tot en la seva seguretat i benestar, he pres una dolorosa però ferma decisió. Jo ingressaré en un convent i les meves dues filles vindran amb mi. Quant als meus fills, he disposat que segueixin els seus estudis en un monestir.

     »No ploris, Guiulia, recorda que fa algun temps tu mateixa em vas dir, amb molta raó, que em caldria planejar alguna estratègia per si arribava que hagués de necessitar protecció. Et vaig fer cas, amiga meva, i avançant-me als esdeveniments, ho vaig disposar tot d'una manera que penso que és la més pràctica i segura. Ara tinc molt clar que ha arribat el moment de marxar de Ferrara, però no per anar al Vaticà, com desitgen el meu germà i el meu pare, sinó per fer ús de l'acolliment que m'ofereixen unes bones persones que admiro i respecto.  

     »Tu, Guiula, sempre has estat al meu costat, saps que t'aprecio molt i és per això que et trobaré a faltar. Ets lliure d'escollir el teu posicionament però et demano que no ens acompanyis en aquest trist desplaçament nostre. Aprofita el teu temps per assaborir la vida d'una manera més plena, rica i serena i, per damunt de tot,  procura ser feliç.           

     »T’agrairé, això sí, que algun cop em vinguis a visitar perquè temo que passarà molt de temps abans jo no surti del convent. I una altra cosa, no et preocupis per nosaltres. Estarem bé, els meus fills creixeran dins d'un bon ambient de pau i respecte i tindran l'oportunitat d'adquirir una cultura més àmplia i objectiva. També disposaran de més llibertat per escollir el camí de la seva vida, cosa que jo mai no he pogut fer. 

     »Estigues segura que així que canviïn les coses, tant a dins com a fora del Vaticà, tornaré de nou a Ferrara, un indret magnífic i tranquil i l'únic lloc on m'he sentit apreciada i respectada  per la gent.

     »També ha estat aquí a Ferrara on he tingut la sort de poder participar en diverses tertúlies on pintors, poetes i escriptors donaven a conèixer les seves obres. Saps que he fet amics entre ells. He ajudat i animat alguns d'aquests amics perquè poguessin continuar amb la seva tasca creativa i potser passaran anys abans no els pugui tornar a veure. 

     »Aquest serà un retir doblement dolorós per a mi, perquè m'allunyarà de l'únic home que de veritat estimo amb tot el cor. Només ell m'ha fet sentir feliç, i fruit d'aquest amor és el fill que porto al ventre. 

     »Demà mateix partiré cap a aquest aïllament que s'ha fet necessari per a la seguretat de tots nosaltres si volem ser lluny de l'abast de la meva família i les seves males pràctiques.

     »El nostre equipatge serà lleuger, només ens endurem el més just i necessari. No penso tornar a dur més aquests vestits dissenyats per ser lluïts als palaus, és per això que confio en tu perquè en facis el que creguis més convenient.

     »Abraça'm fort ,Guiulia, totes dues ho necessitem.