En voler considerar les cultures dels indis d'Amèrica del Nord, m'adono
que no en tinc gaire informació. D'entrada, és un país molt extens i variat:
Canadà, Estats Units, Mèxic... Anomenem “indis” el poblament autòcton que
encara queda, del que hi havia quan es van produir les grans invasions dels
europeus i també de gent d'altres llocs. En uns territoris tan grans, les
diferències humanes per força han de ser moltes. Des dels habitants de la zona
àrtica, de la taigà, de la zona dels grans llacs, fins a les terres caloroses
del sud, passant per les muntanyes i les praderies del centre.
No m'atreveixo a destacar els
valors de les cultures de tants pobles diferents, així de forma global, perquè
cada grup humà té característiques pròpies, a causa de les diferències
geogràfiques, polítiques, etc. I em caldria conèixer, si més no, algunes de les
principals formes de vida d'aquests grups. I cal considerar els resultats de
les conquestes dutes a terme des del famós descobriment del Nou Món. El
mestissatge n'ha estat un de ben important.
Ara ens trobem que en segons
quins llocs hi ha més població de descendents dels anomenats conqueridors,
invasors de la major part dels territoris, amb aportacions de gent de l'Àsia i
de l'Àfrica, que no pas dels indis, als quals han arraconat en reserves,
després que amb guerres i malalties haguessin provocat un descens impactant de
la població. Parlar de la població i les cultures actuals, doncs, és parlar
dels néts i rebesnéts dels colonitzadors, que van aportar les cultures d'origen
i les van implantar, amb influències de tota mena de població sobrevinguda. I
de les cultures dels indis de les reserves, ben poca cosa en deu quedar a hores
d'ara.
Pel que fa als valors
d'aquestes cultures, trobo que, en tractar de Mèxic, hem de pensar com n'havien
estat, d'importants, les antigues civilitzacions dels maies i, després, dels
asteques. Ho sabem per les ruïnes que han quedat com a testimonis. Quant a les
ciències, l'astronomia i les matemàtiques, per exemple, també estaven molt
avançades. Cal pensar en els calendaris tan precisos i amb la troballa del
número “0”, quan a Europa encara no es feia servir. Després d'haver massacrat
tants natius i d'haver destruït tants còdexs i tants testimonis d'aquelles
civilitzacions, encara es va poder recopilar una sèrie d'escrits sobre
l'organització política i tributària, de gran interès.
Altres tribus d'indis del que
ara són els Estats Units, com ara els anasazi, els navaho, els siuox, no havien
arribat a aquest grau de coneixements. Molts eren nòmades, caçadors i
recol·lectors. Seguien els ramats de bisons i vivien en tendes desmuntables
anomenades “tipis”. Es podria destacar el gran respecte que tenien per la
natura. Calia evitar qualsevol mal als boscos, als rius, als animals... S'havia
de viure en harmonia amb la naturalesa. Creien en el Gran Manitu o Gran
Esperit, deïtat que ha creat totes les coses i que ha donat la vida a tots els
éssers. També creien que cada persona, animal o cosa, tenia un esperit
protector que l'acompanyava.
Més cap al nord, hi ha els
indis de les anomenades Primeres Nacions. La regió dels Grans Llacs, el Canadà,
Alaska, són territoris dels iroquesos, dels haida i dels inuits. Molts d'ells
viuen en reserves, com a tots els altres territoris. Però ja des del segle
passat, i abans i tot, els indis, sobretot els del Canadà, s'han esforçat
perquè els fossin reconeguts els seus drets i els seus costums, a través d'entitats
com la Confederació de Nacions Índies i d'altres. La tenacitat que demostren és
digna d'admiració.
Moltes de les tribus d’Amèrica
del Nord, encara que tenen tota la influència dels seus, diguem-ne,
colonitzadors, no han perdut moltes de les coses que són essencials per a
elles. Costums i religió. I així poden conviure creences noves amb creences
ancestrals. Encara en llocs de la costa del Pacífic es poden veure els tòtems,
troncs de fusta tallats en forma de figures d'animals, un animal damunt de l'altre,
pintats de colors vius. Representen éssers sobrenaturals, emblemes de la tribu,
o també d'un individu en concret. Expressen una relació simbòlica entre la
natura i l'home. És com un esperit tutelar, com si fos la representació dels
avantpassats que protegeixen la tribu. Les figures tallades d'animals són també
significatives. Les virtuts d'aquests animals poden passar als seus protegits.
Cada persona, espiritualment, té el seu tòtem i al mateix temps, l'animal
totèmic és protegit per l'individu o per la mateixa tribu.
Pot ser que sigui només un
atractiu turístic, un reclam per als visitants, però m'agrada creure que alguna
mica d'aquestes creences podria ser veritat. I aquí tinc un dubte: quin animal
seria el meu tòtem? Un cérvol? Un esquirol? Una àguila?
