Somnis (Montserrat Fortuny)

Són molt importants els somnis... El somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, que bonic! Preciós. Però també recordo haver llegit uns somnis de terror, d'un altre escriptor anglès, de qui no recordo el nom... Potser Edgar Alan Poe...? Em sembla que sí. Encara hi penso i m'agafen esgarrifances...! Un és d'un conductor de tren, que a la nit veu un home mort a la via... No vull pensar-hi...!

Jo, de molt petita, també en vaig tenir un, de somni de por: la tieta Margarita m'havia portat al Patronat del Poblet a veure Els pastorets, de manera que devia ser a prop de Nadal. I els dimonis em van fer molta por. Aquella nit els vaig somniar i em vaig despertar plorant.

–Què et passa, nena? Per què plores...! Em va dir la mare.

–És que he somniat...

–Què has somniat?

Sembla mentida però em va fer vergonya dir que havia somniat amb els dimonis i vaig dir:

–Una data...!

–Una data? Què vols dir?

–Sí, sí, una data...

–Nena, no t'entenc... Què és una data?

Va dir al pare: "Mira, noi, diu que ha somniat amb una "data"...! I ell tampoc no ho va entendre.

–No t'entenem !Què és una "data"?

–Un "datolí"...!

I llavors sí que em van entendre i encara riuen. (És un dir...)

I, de jove, va durar una temporada que somniava que volava, sense ales. Se m'aixecaven els peus de terra, potser un metre enlaire, i jo caminava sense tocar a terra. Era molt divertit!

Ara, actualment, sé que somnio sempre, de vegades amb persones mortes i amb algunes que encara viuen, però més encara amb molts difunts... Me'n recordo al despertar-me i després, de seguida, se me'n van de la memòria i no recordo gens què he somniat... Deu ser cosa de l'edat...