Ludovico – Pío (Núria Roca)

Dedicat a les meves netes Marta i Aina pel seu aniversari

 

 LUDOVICO –Avui, per culpa del canvi d'horari, m'he retardat en el meu cant matiner. Ho sento,  fillets, teniu a punt el menjar que us ha preparat la senyora Pepeta, la pagesa que ens cuida. Afanyeu-vos que encara està calentet, que aquest matí fa fred, sou petitets i heu de créixer. El pinso barrejat amb verdures i patata bullida us atiparà bé per a aquesta jornada. Després podeu picotejar per terra i aprendre a buscar aliment que sempre trobareu. La vostra mare està tornant a covar uns ous i ha d'estar tranquil·la.

PÍO –Pare, ja torna a estar lloca?

LUDOVICO –No et passis, eh!

PÍO –És que encara fem pío, pío... que aviat ja tindrem germanets una altra vegada.

LUDOVICO –Menja i calla! La meva feina és fer lloques les gallines, a part de fer un bon dinar per Nadal, la qual cosa m'amoïna enormement.

PÍO –Pío, pío... Jo també seré gall i faré feliços els humans per les festes?

LUDOVICO –Quin remei, no crec que te n'escapis, és el nostre servei al món. N'hem d'estar orgullosos. Pensa que nosaltres tenim sort de viure en aquesta masia, campem al nostre aire i ens donen un bon menjar. Altres viuen en grans granges, ben amuntegadets i amb molta ferum pels excrements que han de trepitjar dins de les gàbies.

PÍO –Potser no seré gall com tu, amb aquesta diversitat de colors, brillants, amb moltes coloraines a les plomes, amb el pas elegant i ben tibat al caminar, que fa tremolar totes les gallines.

LUDOVICO –No et preocupis, fill, que ara tens el cos recobert d'un plomissall molt fi i groguenc, però a mesura que creixis t'aniran sortint les plomes boniques que tant desitges.

PÍO –Sempre faré pío, pío, pío...?

LUDOVICO –Quan siguis més gran la veu et canviarà i cantaràs amb una veu potent que es projectarà lluny perquè els humans que encara dormin es despertin i diguin: ja clareja, el gall ja ha cantat. A pagès, el cant del gall els serveix de despertador. Saben que es fa de dia i és hora de començar a llevar-se per anar a treballar al camp o a la cort. Això sí, has de tenir en compte de no fer soroll a l'hora de la migdiada, que reposen, fan un cop de cap al coixí, en una cadira o sobre l'herba. Al vespre es retiren també aviat. Diuen que se'n van a dormir com les gallines.

PIO –Pío, pío, pío, pío...

LUDOVICO –Au, escampa la boira, no facis més preguntes i vés a buscar cucs, que t'agraden força. Jo vaig per feina...

Al galliner se sent cloc, cloc, cloc...