Perdre's sempre resulta enutjós. Si és en una ciutat, sobretot si t'és desconeguda, buscant un carrer, pots voltar molt però al final d'una manera o altra arribes a la destinació.
Ara, perdre's a la muntanya són figues d'un altre paner, és molt més arriscat.
Sobretot en temps d'hivern o tardor avançada és perillós si no hi estàs avesat i ben entrenat.
Per sortir a la muntanya s'han de tenir uns mínims coneixements per no tenir ensurts, que a vegades poden ser greus.
El temps és molt canviant, el matí amb un sol espaterrant i al cap d'unes hores pot ploure, ventar o nevar.
Les hores també són determinants. Si et perds, que vol dir no saber per on seguir, el temps va passant i quan arriba la nit és difícil trobar el camí correcte. La temperatura a la nit, a l'alta muntanya, baixa molt; aleshores si no vas ben preparat pots passar molt de fred, fins a l'extrem d'arribar a la hipotèrmia i en conseqüència a la congelació i la mort. També quan vespreja, la llum es va afluixant i el paratge no es divisa tan bé. Ara, quan és negra nit, sense lluna plena, el terreny és impracticable sense una bona il·luminació. Sots, pedres, barrancs, relliscades o neu són inevitables, i en la foscor el perill és constant.
Les previsions alimentàries també poden fallar, sobretot la falta d'aigua. El cos va perdent energia i per tant l'esforç és més costós. La ment també pot quedar afectada, ja que no coordina tan bé.
De dia, si és l'època de calor, com és a l'estiu, el sol en les hores punta és potent, cal una bona protecció i hidratació per no agafar una insolació, que pot resultar greu.
Abans de sortir a muntanya, cal planejar bé la sortida, millor en grup, assegurar-se d'on es vol arribar, preveure el temps de duració de la caminada, un bon equip de muntanya per les possibles inclemències que poden sorgir, les suficients provisions d'aliments adequats i sobretot d'aigua.
No m'he perdut mai que no hagi pogut sortir-me'n bé. M'ha passat de tot: errar camins, fer voltes innecessàries, vorejar un cim per trobar la sortida, travessar un rierol, baixar amb una corda de seguretat un barranc per guanyar temps i no perdre el tren, i altres coses que no recordo. L'angoixa, la passes. El teu cervell en alerta contínua, resulta a vegades esgotador.
La satisfacció d'haver fet un cim, una travessa, d'haver seguir una carena, d'haver visitat indrets feréstecs, et compensa el cansament.
Quan arribes a casa, una dutxa calenta, un àpat reconfortant, un descans llarg, són necessaris per recuperar les forces. L'endemà potser l'excursió et farà pagar factura. El cos està en ralentí, els músculs es queixen, estan adolorits. A vegades fins i tot dura dies tornar a estar una altra vegada en condicions de sortir a la muntanya si és la teva afició.
Amb els anys les excursions a la muntanya es tornen més tranquil·les. I a manca de sortides, veure les fotos tot recordant la teva joventut, sense enyorança, et pot fer passar uns moments molt gratificants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada