Els somnis (Àngels Segu)

 Què son els somnis? Són imaginació desbordada o tenen algun significat real, alguna vivència frustrada o algun estigma interior que ens ha marcat per la resta de l’existència, qui sap el  què ens volen dir els somnis, quan els tenim, ens volen dir alguna cosa...

Quan dormim o almenys és el què em passa a mi, gairebé mai sé si somio o no, la veritat és que quasi mai sé si ho faig , i al cap d’una estona ja no sé de què anava, i si alguna vagada em desperto és perquè m’ha sobresaltat el seu contingut,  però el record em dura uns instants.

Tot i que segons Freud el pare del psicoanàlisis, que va capgira la psiquiatria, va esbrinar i va assegurar que sembla ser que els somnis son part tot d’allò, que ens preocupa i saber-los interpretar tota una ciència, però en la vida real, no sé jo si ens resolent alguna cosa o més aviat ens confonen. A mi és el que me sol passar.

Us explicaré un somni que vaig tenir ara no fa gaires dies, que com que ja tenia present que havia d’escriure sobre els somnis, vaig pensar, a veure si soc capaç de retenir-lo i sembla que ho vaig aconseguir: bes per on, ja no sé com acaba, però miraré de fer-vos-en cinc cèntims.

Anava jo caminant amb un amic, que per cert ja no hi és en aquest món i per desgràcia va tenir un final molt poc habitual, que ara m’estimo més no explicar-vos per no estendre’m massa,  i com us deia, li vaig dir aquell noi, que  estava cansada, i em va dur a collibè, una bona estona i després li vaig demanar alguna cosa absurda, que ja no recordo quina és i també, m’ho va concedir. Tot plegat molt estrany, com la majoria de somnis.

Quina mena de màgia simbòlica hi ha dins dels nostres serveis, que escruta el nostre interior i ens sacseja i ens fa viure esdeveniments absurds,  tot un misteri, aquest potser més gran que el de la santíssima trinitat, jo ja  no sé gairebé com surti-me’n d’aquesta, tot un embolic per experts.

De totes maneres somiar, jo crec que és bo i deixar anar els pensaments i somiar truites com diu una de les nostres dites és fins i tot relaxant; això jo crec que ho sabien fer molt bé els escriptors de la literatura antiga, en tenim una bona representació, amb el Somni d’una Nit d’Estiu de Shakespeare: una història envolada de misteri i somni en un entorn molt suggerent.

En el transcurs de l’obra, tot sembla  estrany i difícil d’entendre, però com l’obra està com en un somni, res sembla inversemblant, tot i que ven mirat potser Shakespeare ja ens volia dir que tot somni  té el seu significat?