El somni (Núria Roca)

Què és un somni?

És una fantasia del cervell que quan dorms fa de les seves?

És un desig que vols que es faci realitat?

Es pot somniar dormint, però també despert.

Un somni és com una pel·lícula que et passa per la ment quan dorms: vivències que has tingut els dies anteriors, èpoques passades, fragments d'angoixes, escenes que t'afecten a vegades sense saber-ho. Fins i tot els somnis poden arribar a ser recurrents, que es repeteixen molt semblants vàries vegades. És l'inconscient que de nit et fa viure situacions mal viscudes o, al revés, que han sigut satisfactòries per a tu.

A mi normalment el somni em serveix per desencallar i poder interpretar a vegades mals moments que no he sabut identificar quan estava desperta. En el fons jo crec que afavoreixen el coneixement més profund d'un mateix.

A vegades el cervell, durant el repòs, quasi sempre per la nit, que el son és més profund, et proporciona escenes, en fragments, de vivències que t'han afectat quan estaves despert, molts cops sense adonar-te'n, tan agradables com desagradables, intensives, inapercebibles, xocants, estranyes, etc.

Trobo curiós que tinguis un somni angoixant, de por, i et despertis sobtadament pel teu plor o somicant en veu alta, com si fos realitat. Que t'adormis un altre cop amb el pensament que tot ha sigut un somni i tornis a seguir amb el mateix somni o semblant, com si fos una continuació.

El meu somni recurrent és haver de fer un viatge, normalment sempre amb presses, haver d'omplir una maleta o més d'una, fer preparatius per un viatge amb avió, tren, amb un transport aliè al teu.

La situació és estressant, em deixo coses o no les trobo, les vaig a buscar amb el perill de fer tard, estic perdent el transport, el somni s'acaba així, no hi ha final, però la mala estona ja l'he passada encara que sigui irreal. Em desperto recordant el somni.

Jo interpreto aquest somni recurrent, al meu entendre, que poden ser angoixes i nervis passats en els preparatius dels viatges. Durant molts anys amb criatures petites he fet moltes maletes i bosses en molts desplaçaments fora de la ciutat, muntanya, platja, turisme, etc. Normalment amb el cotxe propi i també d'altres arrossegant la caravana.

Quan eren nadons portava de tot, per si de cas. Les maletes, a part de roba i calçat, per calor i per fred, també medicaments, farinetes, bolquers, joguines, contes, papers i colors, etc. La feina era, reduir els embalums, comprimint i ordenant per encabir-ho tot. Aquest tràfec era fet amb il·lusió, però també era molt estressant, ja que pel mig pul·lulaven els nens petits de diferents edats, que no em tocava més remei que fer vàries coses a la vegada.

Quan sortíem tots carregats, descansava al cotxe, em treia un pes de sobre, havia acabat de fer paquets. Potser al cap d'una estona sentia: –Quan arribaremmmm?–. Llavors inventa coses per distreure la canalla perquè no se'ls faci llarg el viatge. O això o tolerar –Aquest m'ha donat un cop, se'm posa a sobre, no em deixa lloc..., tinc pipí, etc... El millor era portar-los adormits. Amb la qual cosa potser jo també feia una becaina.

Somniar desperts.

També ens trobem amb uns altres somnis que podem anomenar desitjos. Poden ser més o menys realitats.

Somniar en projectes a realitzar o fixar objectius a la teva existència, fa viure amb il·lusió per acomplir-los i la vida es fa més agradable.

No hauríem de deixar de somniar per portar a terme els nostres desitjos i lluitar per arribar al nostre objectiu fixat. Tot i que molts cops és difícil i no s'acompleix del tot, la il·lusió s'ha de mantenir viva i sempre seguir la lluita tant com es pugui, per trobar nous objectius.

Escriure a vegades també pot ser un somni. Quan escrius un conte, un relat, la teva fantasia vola pels núvols, el teu pensament té bocins de somnis que fas realitat en el paper. En una novel·la hi ha molts petits somnis, que l'escriptor plasma perquè quan la llegeixis visquis la realitat que l'autor ha vivenciat, ha sentit, ha somniat, ha desitjat, ha observat, ha descrit en paraules perquè les facis teves.

Conclusió: Vull seguir somniant. I vosaltres?