Quan un pren una decisió tan dràstica com deixar enrere la casa, el poble, els amics, els familiars i sobretot els records, ha de fer mal al cor durant un temps. Potser si trobes un bon acolliment i és una decisió presa per tu, amb tot el que pot comportar, serà més fàcil de pair.
Trobar una nova feina gratificant que compensi l'allunyament del teu entorn habitual, suposa també tenir enyorança durant un temps. Potser fins i tot afavoreix més recordar fets o circumstàncies viscudes amb més claredat i donar-los més importància.
Altres situacions doloroses que vols que parin de martiritzar-te, és deixar-ho tot, fer un canvi radical, renovar la teva vida. Segur que aquesta decisió costa molt de prendre, però a vegades és la solució per trobar la pau interior.
Canvi total de la vida que tenies fins ara. A vegades la persona segueix ancorada en una vida per ella confortable, rutinària, amb una feina estable que molta gent desitjaria. Cada dia fer el mateix circuit i no trobar al·licient en el teu dia a dia. Sempre el mateix, lluitar per sobreviure amb bones condicions, però no aspirar a provar noves maneres de viure amb més incerteses i novetats inesperades.
És el cas d'un home amb la quarantena feta i solter. De cop i volta es desperta d'aquesta monotonia i pensa que els anys passen i encara no ha trobat el que el faci més feliç.
Té una casa mig abandonada en un poblet petit allunyat de la ciutat. Sempre pensa d'anar-hi, però el problema és que de moment és inhabitable si no es fan grans reformes.
Una nit fa voltes i voltes al llit, la son no arriba. És com si se li hagués encès una bombeta i no el deixés dormir. Pensa, pensa, però té por d'agafar el toro per les banyes.
S'adorm finalment i somnia que està prenent el sol estirat a terra en una gespa verda, mirant els núvols com corren i es transformen. Ha plantat unes tomaqueres. Li han sortit uns tomàquets grossos i formosos. Sent la remor del riu que baixa amb una aigua transparent fent ondulacions quan saltironeja pels pedrots que va trobant. Els ocells fan una piuladissa com si el cridessin per parlar amb ell.
Sona el despertador. Es desperta relaxat, amb el cap clar i, ara sí, agafarà les regnes. Està decidit, abandonarà la vida que duu per una altra de molt diferent. Els estalvis que ha fet durant aquests anys li serviran per reformar la casa del poble.
Es llevarà amb el crit del gall, farà la migdiada i es retirarà quan vespregi per anar-se'n a dormir aviat com les gallines. Plantarà a l'hort. Tindrà gallines. I potser li sortirà la vena de pintar quadres al natural. Té una maleta amb olis potser ja secs i un cavallet de fusta per posar-hi la tela. Tot això ho renovarà i, gaudint del paisatge, plasmarà el que veu en els seus primers quadres.
Viurà senzillament, petites feines que podrà fer amb teletreball, serà suficient per mantenir-se, per anar tirant.
Vendre el pis que actualment habita? Oh, no, per si de cas. Acomiadar-se dels amics i familiars després de tants anys... Deixar el barri i les botigues on compra... Tot això li suposa un estrès. Però està ben decidit, tirarà endavant. Té una il·lusió que mai no havia sentit. Vol fer-ho ràpid, per no repensar-s'hi.
Demà és dissabte, té dos dies per anar al poble, parlar amb els veïns de les masies properes. Cercarà un constructor per fer les pertinents reformes. Vol una casa pràctica, sense luxes, senzilla però confortable per al fred de l'hivern i la calor de l'estiu. Sort que la casa és antiga amb unes parets de pedra mot gruixudes que l'aïllen força de la temperatura exterior. Potser amb el temps hi farà una piscina i tot.
Que content que està. No pensa amb la seguretat i l'estabilitat que té. Ara sí que no s'avorrirà. Quin canvi més fort! es diu a ell mateix, i sóc capaç de complir-lo.
Esperem que li vagi bé. Amb voluntat i ganes no s'acaben les forces. Ara, el canvi és radical. D'al·licients ara sí que en tindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada