Estimat somni (Eduard Alonso)

 Estimat somni:

Els deures del taller d'escriptura d'aquesta setmana passen per fer un escrit sobre si m'he perdut alguna vegada. No recordo haver-me perdut en la realitat, en allò dit “el món real”, però, pel que fa al “món oníric”, sí que m'hi he perdut infinites vegades.

He d'aclarir que l'objectiu de la meva carta és formular una queixa molt seriosa que més endavant detallaré. Aquesta reclamació no està motivada per si em perdo quan vinc a veure't o quan véns a veure'm tu.

Començaré pel principi: nosaltres ens coneixem des de fa molt de temps. Des que era un infant he anat rebent les teves visites i tu les meves. I sempre, sempre em portes al pati central d'un palau modernista del qual no sé el nom. Mai no he vist el camí d'anada, o de tornada, sigui el teu, sigui el meu.

Entrat en els anys cinquanta de la meva vida, vas pensar que necessitava una mica de cultura. En concret, cultura modernista. Ignoro el motiu de la decisió, però a mi ja m'anava bé aquest plus de somni.

I cada vegada que em trobava al pati, hi havia col·locada una obra modernista: pintures, escultures, cartells... La idea de posar obres d'art en un lloc destacat del pati va funcionar, vaig aprendre molt, i esperava les teves visites amb candeletes.

Malauradament, aquesta situació ha canviat radicalment Des de fa un temps, ja no portes obres noves, sinó repeticions, moltíssimes repeticions. A continuació, et faig arribar una llista de les obres que has repetit més:

 

Escultor Josep Llimona i Bruguera:

–Monument al Doctor Robert

–Desconsol

–L'Àngel exterminador

–El petó de Judes

 

Cartells

–Xocolata Ametller

–Anís del Mono

 

Gràcies per la teva amabilitat.