dilluns, 2 de novembre de 2020

Escrit sobre Anglaterra (Núria Roca)

 

És un deure pendent. La visita i aprendre anglès. Dues coses que m'agradaria fer encara.

Anava a parlar de l'autor de la novel·la El gos de Baskerville, sir Arthur Conan Doyle, que fa temps que la vaig llegir. Quan tinc l'oportunitat de trobar una lectura divertida, irònica, d'humor anglès, la tinc a la tauleta de nit per fer una petita lectura abans d'agafar el son. Em relaxa i si puc riure, millor. Han de ser capítols curts, lectura que t'enganxi però fàcil de seguir, perquè els ulls no triguen a tancar-se.

Llegint el diari Ara del diumenge, he trobat a “Gent” un article de Joan Callarissa, “Comparar és odiós (i necessari)”. Descriu: Mentre el príncep Carles d'Anglaterra defensa a Vogue la moda sostenible (aprofitar, reciclar), Letícia, reina consort espanyola, jubila joies d'origen dubtós. Regal del rei emèrit. Pots comptar el valor d'aquestes joies i la seva procedència. En aquests moments de tanta dificultat econòmica per a la majoria de la gent del país, és vergonyós lluir-les. No crec pas que se'n desfaci, si no és que vinguin mal dades. També l'anell de compromís d'or i diamants que li regala Iñaki Urdangarin comprat a la botiga Suárez del passeig de Gràcia, pagat amb la targeta de Nóos. Ja es comprèn per què no li cobra a l'aleshores príncep Felip.

Si miréssim amb lupa, segur que totes les monarquies tenen els seus embolics, però tan descarats com a Espanya...

Cap comentari:

Publica un comentari