Em decideixo a intentar trobar el sentit d'aquests mots. Busco informació als diccionaris i també per internet.
Trobo que les dues paraules en qüestió provenen d'una carta, l'epístola II, Epistularum liber primus, el Primer llibre de cartes del poeta llatí Horaci. Es tracta d'una carta dirigida a un amic seu. En aquesta carta, Horaci l'anima a ser valent, li diu que tingui el valor de fer servir les seves habilitats per a pensar, que s'atreveixi a saber.
També trobo que, al segle XVIII, el filòsof Immanuel Kant va utilitzar aquestes paraules com a lema, en el seu assaig “Què és la Il·lustració?” Diu, més o menys, “atreveix-te a fer ús del teu propi enteniment”. Interpreto que vol dir que s'ha de pensar per un mateix.
M'agrada! Mai no m'ha fet gràcia que els altres em diguin què he de fer o què no he de fer.
Em llanço de cap a investigar i... Oh! Sorpresa! El meu nét m'explica, condescendent, que Merlí, Sapere Aude és una sèrie de televisió força coneguda que es pot veure també per un canal de Movistar. En adonar-se de la meva expressió de perplexitat, el noi em recrimina: “Però, àvia, que no mires les sèries de la tele?” No goso dir-li que gairebé sempre em quedo adormida al sofà.
Gosar. Aquesta és la paraula. Tenir coratge per arribar a saber...
I aquí em venen a la memòria els versos de Gabriel Ferrater “Gosa poder ser fort, i no t'aturis; gosa poder ser vell...” Forta i vella. Seré prou valenta per arribar a ser vella amb fortalesa de cos i d'esperit? La meva nissaga mereix que ho intenti. “Tu, vailet nou, confia en anys futurs. Mira-t'hi bé... que una pàtria gosa posar molta esperança en tu.”
Gosaré aprendre per saber què hi faig, aquí. Per saber què he de fer, què puc fer i com ho he de fer. M'atreviré a escodrinyar l'esdevenidor. Gosaré esbrinar el que hi ha ara. M'arriscaré a comparar el passat amb el present i d'això en trauré una lliçó, un coneixement. Em veuré amb cor de saber...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada