El nen del tirador (Núria Roca)

Quins ulls! Mirant cap a una direcció, apuntant amb un tirador, no sabem a on, però ell sí que té l'objectiu clar. Si l'encerta és una altra cosa. Què hi té al final de les gomes del tirador? Potser una pedra, una bola, una fletxa, qualsevol objecte petit amb la intenció de fer punteria. A on? A un arbre, a un ocell, a un mur, a una finestra, a una porta, al vidre d'una finestra, etc. Podria ser, però no sabem què té el nen al cap. El seu pensament no el podem veure. Només si estem al seu costat potser el deduirem.

Sembla el capvespre, la foto una mica enfosquida, el nen amb ganes de jugar amb la lluna que acaba de sortir fa poc. És lluna plena i li vol dibuixar els ulls perquè no en té i a la pintura que el nen ha fet a l'escola, ha pintat la lluna amb uns ulls molt grossos.

El nen ha penjat en un arbre un joc per fer punteria, que consta de cercles, uns dins dels altres, i el més petit que està en el centre és el de màxima puntuació. Té una bona estona per poder arribar a tirar el dard al centre de la circumferència més petita i que acostuma a ser de color blanc. Cada tarda que pot, practica perquè li agrada fer punteria.

Els fils elèctrics que passen per sobre el camp estan plens d'orenetes. És ple estiu i fan una piuladissa que eixorda. El nen, avorrit, les mira, però està cansat dels seus crits i se li acut provar l'efectivitat del seu tirador, que s'ha fet amb tronquets, unes gomes elàstiques i un tros de cuir enganxat a la punta. Amb còdols petits agafats del camí, va tirant, apuntant a les pobres orenetes. Els ocells quan senten la fressa de la pedra cap al fil, surten volant esperitats. El nen, desenganyat, torna a intentar-ho, una vegada i una altra. Cansat de provar-ho, pensa que les orenetes són molt més llestes i es defensen de l'atac. Rumia una mica i es diu a ell mateix: per què els haig de fer mal? Claudica i se'n va a un altre lloc, potser a fer punteria al roser que toca a la casa, amb el qual algun cop s'ha punxat en passar pel seu costat.

 

Un pare regala al seu fill un tirador, pensant que quan ell era petit en tenia un amb el qual havia jugat molt. El nen, amb molta il·lusió, se'n va cap a fora de la casa de pagès on viuen. El cap li barrina buscant un objectiu per fer punteria. De cop i volta passa pel seu davant una gallina escatainant, corrent buscant un cuc que ha vist de lluny. Quina mala sort, pobreta. El nen ja té a on tirar. Estira ben fort, amb la i grega formada amb els troncs, en una mà. Les gomes del tirador s'allarguen, amb l'altra mà aguanta una pedra en el cuir de l'extrem de les gomes. Amb un ull tancat i l'altre ben obert apunta en direcció a la gallina, se li acosta tant com pot. La gallina, distreta per la presa que té al davant, en serà la víctima. El nen agafa aire, es concentra, són uns segons, apunta i las!, l'ha tocada.

La gallina cau a terra cridant, estabornida. El nen corre a avisar el pare. Li sap greu. No era conscient del mal que faria la seva acció. Per a ell serà un aprenentatge que li quedarà gravat.

 

 Un nen surt de l'escola cap a casa, amb un tirador a la motxilla. Durant el trajecte va pensant on pot fer punteria. Quan ja està arribant, veu a la finestra un amic seu que està d'esquena al carrer. El vol cridar però amb la finestra tancada l'amic no el sent. Té una idea, agafa el tirador i fa punteria al vidre. Que fàcil, la finestra és gran i ell està a sota. Sí, encerta, sent el soroll de l'espetec del vidre. El company es gira espantat i veu el seu amic, que està rient, al carrer; el saluda amb la mà i el crida. No ha passat res, sort que el vidre és doble. El nen de la casa obre la finestra i li diu: Què has fet! No veus que pots trencar el vidre i fer-me mal? L'altre, inconscient, petant-se de riure. Surt la mare i l'esbronca des de dalt: No ho facis més. El tirador pot causar mal si no es fa servir el cap. El nen abaixa la mirada a terra i s'adona de la imprudència. La mare diu que pugi i en parlaran. Puja les escales a poc a poc, pensatiu. En arribar a dalt a la porta el reben tots dos. El nen demana perdó i diu que no ho farà més. Li sap greu i es posa a plorar. La mare de l'amic el consola i li fa un petó. Els amics s'abracen.