diumenge, 22 de novembre de 2020

Política (Núria Roca)

 Política, quina paraula més usual, actual, en tots els seus vessants.

No sabia com començar l'escrit d'aquest dilluns. M'he llegit els que heu enviat i defineixen encertadament aquest mot.

L'Antònia ha sabut fer molt seva la definició de la paraula política que m'ha agradat molt.

La Montserrat, com sempre, la primera.

Al començament del procés, fa uns quants anys, aquesta paraula no era encara a l'abast tan generalitzat del poble, com ho és ara. Almenys jo no seguia la política ni en sentia a parlar tant com a l'actualitat.

El meu pare, excombatent i expresoner, sempre en parlava, de política. Jo en defugia.

Com em va passar de jove, estudiant l'assignatura d'història, que em repel·lia. Trobava molt difícil i inútil memoritzar uns fets passats fa anys, descrits per persones addictes al règim totalitari i repressiu, mentint i tergiversant la història passada. Segons per qui estava escrita es contradeia.


Per tant, per què amoïnar-me a estudiar-la? Aleshores podies ser crítica, però no ho podies canviar. Els textos d'història que se seguien a l'escola eren els vàlids per a tothom.

Va ser de més gran que ho vaig comprendre i em vaig interessar per escriptors més justos, més documentats fidelment i que no seguien el corrent instal·lat. Et podies fer una idea més verídica  dels fets ocorreguts al llarg dels anys, sobretot aquests últims, molt complicats.

Bé, me'n vaig del tema. Però és que em passa alguna cosa semblant amb la política.

Tot i la quantitat d'informació que rebem per les xarxes, els medis informatius, els diaris i llibres que s'editen, em costa molt extreure conclusions i discernir entre les diferents forces polítiques i entre els polítics. No hi veig, en general, transparència, honestedat, justícia, les quals coses haurien  de dominar la política.

Sembla que, per ells, el poble s'ho creu tot, estil “borrego”. Un dia ho tens més clar i l'altre dia més fosc.

Actualment em decep molt la política, encara que comprenc que són temps difícils i ser polític ha de ser molt complex si ets coherent amb els valors a seguir per a tota la gent del nostre poble.

La Justícia, la Llibertat i la Fraternitat són una utopia?

Pot ser que estigui pessimista, però els moments que estem vivint políticament crec que no són gaire encertats o no donen per a més.

El canvi de mentalitat dels polítics ha de ser molt gran i el poble ha d'ajudar implicant-s'hi també.

Res no es farà sol. Ànims!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada