dilluns, 9 de novembre del 2020

Sapere Aude (Núria Roca)

Sóc xerraire i quan em disparo a expressar-me, de vegades, no me n'adono i em costa escoltar.

En canvi quan m'expliquen vivències o històries gent gran amb anys d'experiència, m'agrada escoltar.

Em ve a la memòria i em sap greu no haver escoltat més el meu pare quan explicava les seves peripècies i mals moments passats durant la guerra.

Aleshores, més jove i amb una vida familiar intensa, més la feina a l'escola amb les criatures, no  tenia gaire temps per escoltar-lo, fins i tot diria que se'm feia pesat.

La guerra del 36, molt cruel i injusta, el va marcar molt i li agradava que la gent sabés, sobretot els joves, el que havia passat.

Va estar molt content quan a l'escola de la seva neta li van donar per fer un treball sobre el seu avi. Ell de seguida va pensar en una biografia sobre la guerra.

La neta va tenir molta feina a entrevistar-lo, sobretot escoltar i gravar les seves converses amb tots els detalls i documents fotocopiats. Va tenir molta paciència. Va ser un treball molt laboriós i llarg. Però ara tenim un dossier amb tots els pèls i senyals, fotografies i fotocòpies de documents oficials d'ingrés a la presó, de demanda de reducció de la pena per bona conducta, etc.

Gràcies a l'escola disposem ara d'una història ordenada d'un soldat que va patir molt, juntament amb la meva mare que l'esperava quan s'acabés tot.

Ella va fugir sempre d'explicar-nos coses sobre la guerra. En canvi, ell es delia per contar-ho.

En la meva vellesa trobo a faltar poder-lo escoltar i documentar-me més. Comentar la política actual i els esforços que s'estan fent per arribar a ser un país millor.

Els joves potser fugen de les tristeses i encara que poden donar importància als fets ocorreguts, els costa escoltar.

Escoltar demana paciència i interès pel què i qui t'ho explica.

És també un aprenentatge posar-te a la pell dels altres.

De vegades penso que sóc selectiva a l'hora d'escoltar i només ho faig quan m'interessa.

Escoltar els altres demana altruisme. Reconec que escoltant s'aprèn molt.

Quan es té un diàleg agrada que t'escoltin perquè si no es transforma en un monòleg.

Jo crec que el confinament que estem vivint també afavoreix que quan et trobes amb una persona l'escoltis més, encara que sigui més dificultós amb mascareta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada