dilluns, 16 de novembre de 2020

El tirador (Eduard Alonso)

 Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues tires de goma unides per un tros de cuir, badana, etc., en el qual hom posa pedretes, perdigons, etc., que llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.


El vailet d'ulls grans i bonics que apareix a la fotografia dels deures del Taller d'escriptura d'aquesta setmana confirma que l'ésser humà sempre ha estat un coaching volador, sempre n'ha tingut la vocació.

Quina missió té el coaching volador? És una mena d'entrenador, d'assistent en el camp de les coses volàtils. És molt evident que els ocells i les ratapinyades ja saben volar. Per tant, aquest servei de coaching s'ha d'adreçar a altres col·lectius com ara les pedretes, els perdigons i tota mena de projectils.

Després, tenim episodis i èpoques de la història on el principi del coaching volàtil es manté, però amb alguns canvis. Per exemple, l'Imperi Romà: en comptes de tirar pedretes, tiraven pedres grans, pedrotes. En aquest cas, l'aparell impulsor era la catapulta.

Catapulta: Antiga màquina de guerra emprada per llançar tota mena de projectils.

El principi és el mateix: fer volar coses, objectes i projectils que  no volen per se.

Contemporanis de quasi totes les èpoques, són l'arc i la fletxa, que van fomentar la presència de buiracs i buiraquers.

Finalment arribem a les armes de foc. El principi és el mateix: fer volar projectils. La llista de tipus d'armes de foc és molt extensa i no cal enumerar-les una per una amb l'excepció d'en Joan Surroca, que fou un mestre d'armes mantenidor de la gran tradició de l'armeria catalana. Des del segle XVI, a Montferris, Ripoll, Olot i Girona, produïa exemplars d'armes de foc que encara avui figuren en museus i armeries de cases nobiliàries.

 

PS: Continua sense resposta per què el primer coaching volador va triar la “Y grega” en comptes  de la “I llatina” per fabricar el tirador.

Cap comentari:

Publica un comentari