dilluns, 16 de novembre de 2020

Eros, Cupido... (Montserrat Fortuny)

 Sóc una nena de la guerra. Va començar quan jo tenia quatre anys i va acabar el 1938, als meus set anys.

Els nens i les nenes, durant la guerra, anàvem junts a l'escola, vull dir que érem a la mateixa aula. Quan va acabar la guerra, tot va canviar. En lloc del català ens van imposar el castellà, i els nens en unes escoles i les nenes en unes altres.

Hi havia un nen de la meva edat, un parell de mesos més que jo, que es deia Lluís i era molt simpàtic i molt llest. Havíem compartit pupitre i, ara, res de res. Però, al vespre, en lloc de fer els deures a casa seva, venia a casa meva i els fèiem plegats.

Compartíem les lliçons i, si hi havia alguna cosa difícil per a l'un, l'altre li aplanava les dificultats amb les seves explicacions.

El seu pare era molt culte i l'ajudava molt, i ell a mi.

Un dia la lliçó era "El sistema Solar" i explicava que, al voltant del Sol, hi havia una colla de planetes, molt grans alguns i d'altres de més petits, com ara el nostre, la Terra.

Per ordre de proximitat al Sol són aquests:

Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Però aquest últim feia la volta al Sol de diferent manera que els altres.

El pare del Lluís li va dir que eren noms de déus romans i que tenien l'equivalent en grec i li va ensenyar com buscar-los al diccionari.

En portava un de petit i vàrem gaudir buscant l'equivalent del romà al grec.

Mercuri... Hermes. Venus... Afrodita. La Terra... Gea. Mart... Ares. Júpiter... Zeus. Saturn... Cronos. Urà... Urà. Neptú... Posidó. Plutó... Hades.

També eren molt importants per a nosaltres Minerva... Atenea. Diana... Àrtemis. Eros... Cupido.

Un dia em va comparèixer amb un arc i unes fletxes. Li vaig preguntar el perquè i em va dir que ell faria de Cupido i em tiraria una fletxa, a mi, la Isabel, perquè m'enamorés d'ell.

Em va fer molta por i, oblidant la meva prudència, li vaig dir que no calia que em ferís amb cap fletxa, que prou enamorada estava, d'ell!

No us podeu pensar com es va posar de content! Li brillaven els ulls, li tremolaven els llavis, obria i tancava les mans... fins que, al final, em va abraçar i ens vam fer el primer petó d'enamorats, petó de cine, en dèiem, i així va començar el nostre idil·li, que ha continuat tota la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari