dilluns, 9 de novembre de 2020

Sapere Aude (Montserrat Fortuny)

 "Sapere aude", o sia, "saber escoltar".

Ja sóc gran i he tingut moltes amistats. Algunes m'han sabut escoltar i altres no tant.

Potser millor alguna amiga que no pas alguns familiars. I jo mateixa crec que he sabut escoltar bastant, de manera natural, sense fer cap esforç.

Sí, crec que m'ha agradat escoltar i les amigues poden estar contentes de mi.

De gran, també tinc amics masculins... o no tant. I també m'han agafat pel seu compte i m'han explicat les seves "desgràcies", la ingratitud de les seves parelles, etc., etc. I jo, escolta que escolta!

 

Escolta que escolta,

sàpigues escoltar,

escolta que escolta,

va bé l'escoltar!

 

Escolta que escolta

i digues que sí,

que, escoltant, aprens

de l'amor la fi.

 

Escolta que escolta,

no diguis que no,

és trista la vida

quan no hi ha amor.

 

Escolta que escolta,

escolta callant,

tant les criatures

com la gent gran.

 

Escolta que escolta,

acaba el paper

i podràs dir, content,

fins dilluns que ve!

 

He buscat als diccionaris de casa, una mica antics, i no he trobat el significat d'aquesta frase breu: "SAPERE AUDE". A internet sí, més o menys, o sia que no explica cap resultat. Només que vol dir: saber escoltar, i prou. I parla de les estratègies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia.

O sia que, en la frase, ho pots entendre com "Tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar."

O, "Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment", segons Kant.

O, "Tingues el valor d'acabar els deures... quan són una mica difícils..."

Cap comentari:

Publica un comentari