Sapere aude! Sapere aude! Aquesta locució llatina, des de fa uns dies, batega conjuntament amb el meu cor. L'exhortació lluminosa esclata dins la meva ment. El deures del Taller d'escriptura per a dilluns vinent ens diuen que ens capbussem endins d'ella.
Amunt i avall del passeig Marítim, espero l'arribada d'idees, paraules, frases, imatges, indicis, colors, senyals, una inspiració... Al capdamunt del passeig, la mar i la Pasífae. No ha estat bona idea, visitar la Pasífae. Com sempre, el seu esguard lluminós es capbussa endins la mar que tant estima. Quan li demano que consulti l'oracle, ni em mira. Frustrat, faig servir el darrer cartutx: m'acosto a ella i a cau d'orella crido “Sapere aude”. Cap resposta, cap gest. Em fa sentir com si jo no hi fos, allà. Giro cua i torno al passeig del Mar. Potser alguna palmera em podrà ajudar.
La història d'aquesta locució llatina ve de lluny i arriba fins als nostres dies. Comença amb Ulisses, l'aqueu. Horaci, en el llibre Epistola, escriu aquesta frase per orientar-lo en el seu periple per la Mediterrània. Dues traduccions poden ser:
Atreveix-te a saber
Atreveix-te a pensar
Aquesta història continua amb un dels filòsofs més importants del món: Immanuel Kant.
Ell va divulgar l'exhortació d'Horaci en el cèlebre assaig Què és la I·lustració (1784), que podem interpretar com:
Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment.
D'Immanuel Kant a la científica Rita Levi-Montalcini, descobridora del factor de creixement nerviós. Sapere aude i Rita Levi-Montalcini es troben en la portada del llibre Atrévete a saber. En el llibre, després d'una primera part dedicada a explicar el que sabem del cervell com a òrgan biològic i com a “ordinador”, entren en escena aspectes claus com la protecció del medi ambient, els assaigs amb embrions, el tractament del càncer, la protecció dels drets humans, i entre tots ells sorgeix el fil conductor que existeix entre la recerca i l'ètica, la innovació científica i la defensa individual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada