La noia del barret groc (Anna Collado)

La noia del barret groc seu a la taula més propera a l’entrada de la cafeteria. No s’ha tret l’abric perquè sent el fred glaçat de costum dins els ossos. Cert és que al carrer fa fred, però no tant com perquè se senti tant glaçada. Això és perquè el fred li ve de dins, perquè sota l’aparença dolça i fràgil, s’amaga una dona sense cor. Ni un bri de tendresa ha nascut mai en el seu interior.

Essent com és, només podia tenir una ocupació a la vida i val a dir que en el que fa és la millor. La noia del barret groc és l’assassina a sou millor pagada per la seva professionalitat i perfeccionisme extrem.

L’aspecte de dona fràgil li va com l’anell al dit per executar la seva feina. Les víctimes, especialment si són homes, es deixen endur per l’atracció que senten cap a ella i baixen la guàrdia amb massa facilitat. Això per a ells té conseqüències irreparables.

La dona del barret groc, vesteix sempre molt elegant. Avui duu un vestit marró que li acaba, com és costum en ella, més amunt dels genolls. Sobre el vestit porta un abric de color verd fosc amb el coll i els punys de pèl negre i suau. També duu posats uns guants de color negre. Els porta sempre que li toca treballar, per no deixar empremtes. Per prendre’s el cafè amb llet se n’ha tret un, el dret. Aquí no l’importa deixar empremtes.

Avui ha vingut a la cafeteria de l’estació perquè ha quedat amb un client. Ha quedat que s’asseuria a la taula més propera a l’entrada. Qualsevol que la vegi pensarà que espera el seu marit, un matrimoni ben avingut, probablement. Ella de cara bonica, amb nas i boca petits i ulls rodons, prima i esvelta. Ell, segurament, anirà elegantment vestit com ho va ella i tindrà aspecte d’actor de Hollywood.

El que ni la noia del barret groc ni ningú no sap és que el seu nou client és en realitat el proper encàrrec que tenia pensat executar. La noia es quedarà parada en veure’l; no s’ho espera pas això. L’home elegant li encarregarà que mati aquell qui ha encarregat la seva mort. “Vostè ja m’entén”, li dirà. Tindran una llarga conversa en la que l’home provarà de convèncer-la que matant-lo perdrà l’única possibilitat que té de ser feliç a la vida. “La conec més del que es pensa, senyoreta, tinc els millors investigadors treballant per mi. Pel que he sabut és vostè una ànima turmentada que només jo sé com redimir. Desaprofitarà aquesta oportunitat que li ofereixo?”.

La noia del barret groc escoltarà aquestes paraules sense immutar-se. S’aixecarà de la cadira i abans d’enfilar el camí de la porta dirà: “Jo sempre acompleixo els meus encàrrecs i vostè serà el següent. No ho posi en dubte. Sort.”.