El nen a qui agradava saltar (Marta Pedrero)

S’apropava el dia de Nadal, i en Bill en obrir els ulls, va sentir una fredor humida molt coneguda dintre del seu llit, concretament entre els llençols i el pantaló del pijama. Contrariat, es va aixecar com un coet del llit, es va tocar el pantaló i, immediatament, va alçar el llençol per veure si havia deixat un rodal al matalàs. Malauradament, una vegada més no havia estat conscient de res i, amb molta ràbia, va treure els llençols i els va col·locar als peus del llit; va pensar en la vergonya que tornaria a sentir quan la seva mare descobrís una vegada més allò que tant el feia patir. De sobte, enrabiat, va pujar sobre el llit, i va començar a fer bots i a saltar cada vegada més alt, una vegada i una altra, i així sense parar durant una bona estona fins que va sentir un Pssssstt! Psssssst! Pssssssssssssssssssssstttttttttt!

En un moment va deixar de saltar i va aguditzar l’oïda, perquè havia sentit perfectament com si algú l’estigués cridant, però estava sol a la seva habitació, va mirar en totes direccions amb els ulls ben atents.

—Ei, tu, poca solta! Pixaner! És que ets sord, o què?

Tot d’una, en Bill va saltar del llit i es va quedar amb els peus nus sobre la catifa una mica ajupit.

—Que hi ha algú que em parla? —va preguntar en Bill amb veu tremolosa.

—Sí! Et parlo a tu, tros d’ase! Mai havia vist un nen tan poc espavilat!

—És que no et veig —va contestar en Bill.

—Aleshores mira sota el llit —li va dir la veu, impacient.

En Bill va inclinar el cap i no va hi veure res més que el seu llibre de contes. El va agafar i el va obrir amb molta cura, va anar passant els fulls fins que es va quedar extasiat davant la il·lustració d’un geni que apareixia amb els braços encreuats amb expressió entremaliada. En Bill no podia deixar de mirar aquella figura extremadament gran, els seus ulls atònits es passejaven amunt i avall per la pàgina, esperant i esperant.

Sobtadament , en aixecar la mirada i veure els llençols per terra, va llençar el llibre contra la paret i aquest va rebotar i va quedar de cara amunt. En Bill es va aixecar, va agafar embranzida i va saltar amb totes les seves forces amb els dos peus sobre el llibre obert, a terra, i en caure va sentir com si travessés una tela d’aranya i van aparèixer els braços del geni que el mirava amb cara de pocs amics.

—Ara sí que l’has feta grossa, tros d’ase! Has d’estar molt enfadat per haver pogut entrar al conte.

—No em dic tros d’ase, sóc en Bill, i tu qui ets? —li va preguntar en Bill tot enfadat.

—Sóc un geni i estic aquí per ajudar-te a sortir del conte.

—A sortir del conte? Però llavors, per què m’hi has fet entrar?

—Jo no t’hi fet entrar, has estat tu solet qui ha vingut. Estaves tan enfadat que has aconseguit sortir del món real i entrar en el món de la fantasia, però et dic una cosa pixaner, tu no pertanys a aquest món, aquest món només és per aquells que no toquen de peus a terra, si t’hi quedessis molt de temps, no trobaries el camí de tornada, només poden tornar a la vida real els que s’hi volen enfrontar i per tot això, pixaner, haig de saber perquè estàs tant enfadat

—No em diguis pixaner! Em dic Bill i ja saps perquè estic enfadat, vull tornar a casa meva!

—Mira, Bill —li va dir el geni— ja sé que no saps com afrontar aquest problema I que això t’amoïna molt, has de confiar en tu, i ara escolta’m bé, tanca els ulls molt i molt fort, i quan et digui, els obres ben a poc a poc. Preparat?

En Bill va tancar molt fort els ulls i va fer que sí amb el cap. El geni el va dipositar suaument a terra ,i inclinant-se cap endavant, li va dir:

—Bill, obre els ulls, vinga dormilega... Que avui ja és Nadal i ja tenim els regals sota l’arbre!

En Bill va obrir lentament els ulls i va veure la mare asseguda al seu costat acaronant-li les galtes i els cabells. En Bill es va incorporar per abraçar la seva mare, i llavors es va adonar que el seu pijama i els llençols estaven secs, va ficar el cap sota el llit i va veure el llibre de contes, aleshores va donar la mà a la seva mare i li va dir somrient:

—Sí, mama, anem a obrir els regals que avui és Nadal!