dilluns, 1 de desembre de 2014

Jocs de llums i ombres (M. Jesús Mandianes)

Sota la somorta il·luminació dels focus grocs, un inquietant joc de llums i ombres distorsiona la imatge de Júlia, per transformar-la en una "autòmata", a penes animada pel moviment de la mà que condueix cap a la boca, de llavis vermell passió, una minúscula tassa de cafè, mentre les parpelles pintades de blau s'acluquen suaument.
Adormida per la calor del radiador sent que el temps s'atura contagiat per la seva quietud, el seu món es contrau fins a quedar reduït a la superfície rodona i plana de la taula de marbre, illa deshabitada, on l'únic horitzó és una cadira buida, metàfora de la solitud que l'envolta des que Peter li va dir adéu.
D'esquena a la vidriera del bar imagina la pròpia silueta retallada entre la penombra del capvespre, que camina sola enmig de la gent. El temor a enfrontar-se a aquesta realitat la manté immòbil, ni tan sols la fruitera plena de temptadores fruites aconsegueix excitar la seva curiositat, i oblida la por a la foscor.
La seva fràgil feminitat amagada dins d'un abric verd, fa ressaltar la brillantor de les mitges de vidre ajustades a la harmoniosa anatomia de les cames encreuades. Sota l'ala d'un barret ataronjat amaga el rostre de bellesa melancòlica, intenta dissimular les emocions amb una espessa capa de maquillatge; darrere de la màscara batega el desig de fugir i començar una vida nova, lluny d'aquell lloc.
Fins que un dia els seus ulls van recuperar la capacitat d'il·luminar la obscuritat, llavors va decidir trencar el vidre d'aquella peixera per tornar a sortir al carrer sense tenir pànic d’ asfixiar-se, ni de descobrir-se les cicatrius. El món va tornar a expandir-se a través de la seva mirada resplendent, tant intensa que semblava que de sobte havia entès el misteri de tots els sentiments humans.
Quan es va adonar que totes les ferides d'amor es curaven amb l'anestèsia de l'oblit, va somiar amb un desert de sorra per enterrar-hi la imatge o desar-la a les golfes de la memòria, i després de l'oblit una tempesta de pluja freda per esborrar els records d’allò que havia viscut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada